Tag Archives: titelles

Les peces de titelles i Joan Brossa

23 des.

El proppassat dia 15 de desembre es va realitzar l’acció al Museu del Joguet de Catalunya i es gravaren les dues peces de titelles i el fregolisme de Brossa que havíem anunciat. Havíem promès alguns comentaris i reflexions sobre les peces de titelles (el fregolisme quedarà per a una altra ocasió): aquí els teniu.

Cal tenir en compte l’any d’escriptura d’aquestes obres: 1948. Pel que fa a Brossa, es trobava en un moment dolç de la seva producció: junt amb els seus companys pintors Joan Ponç, Antoni Tàpies i Modest Cuixart treballaven en nous números i projectes de Dau al set. Al mateix temps, escrivia sonets, proses  i petites obres de teatre que es movien en paràmetres neosurrealistes. En tots els gèneres que practicava, abundaven les desconnexions entre les parts, els salts al buit, l’absència d’una sintaxi lògica, etc. En aquests escrits s’hi amagaven moltes vegades imatges hipnagògiques, els primers experiments literaris de Brossa: sensacions especialment auditives o visuals rebudes en estats semiinconscients. Un exemple seria el títol de la segona peça de titelles representada, una mena de repetició inacabable: He deixat l’aixeta de l’aigüera oberta a la nit indicada. Pel corredor he trobat una poma on hi ha escrits els mots: He deixat l’aixeta de l’aigüera oberta… El contingut d’aquesta obra, una enumeració esgotadora d’una determinada xifra per part de cada personatge, és un bon exemple de l’absurd que es produeix amb aquests recursos. Però, quan la peça pren cos amb personatges reals, descobrim que les seves intervencions no són lluny d’alguns parlaments reals que es produeixen en la vida quotidiana, on cadascú exposa automàticament la seva dèria sense arribar mai a cap acord.

Guille Vidal i Toni Arteaga interpretant "He deixat l'aixeta de l'aigüera oberta..." al Museu del Joguet de Catalunya

Guille Vidal i Toni Arteaga interpretant “He deixat l’aixeta de l’aigüera oberta…” al Museu del Joguet de Catalunya

Un llibret, una part del qual Brossa publicà  l’any 1950 en edició de Dau al Set, fou Romancets del Dragolí. A la portada hi havia un personatge estrany i un ocellot dibuixats per Ponç, dels quals Brossa deia en la contraportada: «Les figures de l’Urnulfu i l’ocellota de la coberta han estat dibuixades per l’amic Ponç, el pintor, a qui felicito pels seus dibuixos i al mateix temps li dono ja bons dies i que visqui molts anys».

Portada de "Dragolí", amb l’Urnulfu i l’ocellota a la portada

Portada de “Dragolí”, amb l’Urnulfu i l’ocellota a la portada

En l’edició de Nous Romancets del Dragolí que l’any 1953 féu la revista, s’hi incloïen il·lustracions d’auques tradicionals. Tot referint-se a aquest llibre de 1948, el poeta digué: «va ser escrit amb un gran afecte, amb una mena de nostàlgia per tot allò que en diuen “el subconscient de l’àvia” i que tots portem dins de dins» (a J. Coca, Oblidar i caminar, Barcelona: Ed. La Magrana, 1992, p. 39). D’altra banda, Brossa sempre aprecià la cultura popular i la considerà com a signe d’identitat  «La cultura popular ens allibera i ens torna a l’origen de la nostra identitat abans del grinyolar dels prismàtics i que la boira ens estimbi costa avall. Ens ensenya que les coses no són normals pel fet de ser usuals. I bé es pot considerar com una mena de reserva cultural davant del pragmatisme immobilista» (text inclòs al llibre El món de Joan Amades, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990).

Aquest món popular és també el que trobem a les peces de titelles. Els personatges: Titella, Marieta, Tòfol, el dimoni, etc. són els tradicionals catalans (per saber-ne més sobre els titelles catalans, les primeres notícies en la història –Ramon Llull ja en parla! –, la recuperació de la tradició a finals del XVIII, la represa del XX, etc. és de lectura imprescindible el capítol dedicat a «Ombres i titelles» dins Jordi Jané –gran amic de Brossa–, Les arts escèniques a Catalunya, Barcelona: Cercle de lectors, 2001). Joan Brossa n’era un gran afeccionat. Ho demostra el seu primer cartell per a l’Homenatge a Didó realitzat al Palau de la Música Catalana l’any 1975.

Cartell realitzat per Brossa en homenatge a Didó, novembre de 1975

Cartell realitzat per Brossa en homenatge a Didó, novembre de 1975

Els personatges de Les angúnies d’en Titella tenen totes les constants dels titelles catalans, com ha comentat H. V. Tozer en la seva comparació amb els titelles europeus: Titella és un pagès català amb barreja d’ingenuïtat i seny nat; Tòfol, un galant curt de gambals, diana de tots els acudits i víctima de totes les desgràcies; i el Dimoni, amb la seva tradicional aparició al final de la peça, apallissa tothom entre la cridòria del públic (tot i que a diferència de la tradició, no és Tòfol el que rep al final sinó Titella). El text de Brossa no pot ser més fidel a la tradició pel que fa a tots aquests aspectes. Fins i tot n’accentua els trets, com el parlament sobre la barretina entre Tòfol i Marieta, i l’escena final amb un especial esment verbal a les garrotades.

Guille Vidal i Beàlia Guerra interpretant "Les angúnies d’en Titella o la família encantada."

Guille Vidal i Bealia Guerra interpretant “Les angúnies d’en Titella o la família encantada.”

Tanmateix, les dues escenes inicials desorienten el públic habitual i trenquen les convencions. Així la llarga enumeració inicial de zepelins per part de Tòfol treu l’obra del context rural habitual, obre un interrogant de sorpresa, accentua el candor del personatge i enlaira la peça. D’altra banda, el petit parlament entre Marieta i Titella sobre el teatre i la vella comèdia (ben reflectit en un manuscrit també dipositat a Figueres que desenvolupa aquest tema) atorga categoria a les peces de titelles i les situa dins una tradició que cal salvar davant l’estupidesa que enalteix absurdament la modernitat (representada aquí per l’embadaliment de Tòfol davant del zepelí).

Brossa seguí fidel, doncs, a la tradició titellaire, però amb un apunt cap a la subversió del gènere per donar-li un alè més poètic, com havia fet anteriorment el seu admirat García Lorca. Com sempre, és la paraula la que en aquest cas ens porta a una reflexió metateatral, la que ens acondueix cap a la poesia sense renunciar a la rialla pròpia del gènere. Com digué Brossa a propòsit de Joan Amades: «Hi trobeu la neu plena de peixos, els estels són finestres i enteneu totes les converses possibles entre fets i coses imprevistes».

Guille Vidal i Toni Arteaga fent de Dimoni i Titella a l'escena final de "Les angúnies d'en Titella"

Guille Vidal i Toni Arteaga fent de Dimoni i Titella a l’escena final de “Les angúnies d’en Titella”

//

Peces hipnagògiques i TRICUSPIS

27 nov.

Les angúnies d’en titella o la família encantada i He deixat l’aixeta de l’aigüera oberta a la nit indicada. Pel corredor he trobat una poma on hi ha escrits al damunt els mots: He deixat…, són dues peces de titelles breus de l’època hipnagògica escrites el 1948. Atès que Brossa va fer la donació del manuscrit de la primera peça i de la primera pàgina de la segona al Museu del Joguet de Catalunya, aquest material és el punt de partida de l’acció en aquest territori.

L’estructura d’aquestes peces és essencial. Formalment gairebé s’assemblen a l’espina d’un peix. L’encadenament de repeticions de mots precedits de petites variacions lingüístiques (articles, preposicions, verbs…) desencadena un efecte hipnòtic semblant al de les peces d’art cinètic de Marcel Duchamp.

Rotary glass plates, de Marcel Duchamp

Aquest llenguatge sintètic provoca un joc escènic singular. Si el text es diu en veu alta i el ritme és just, ens rebel·la aspectes ocults de l’escriptura hipnagògica. En dir-se una i una altra vegada el ressò d’un mot pren noves significacions que l’alliberen del camp semàntic convencional i pren una intensitat captivadora. Aquest efecte inusual dóna volada als protagonistes de les peces. A la primera peça els noms dels personatges són tradicionals i pertanyen a l’imaginari del gènere (Tòfol, Titella, Marieta o Dimoni) i els personatges de la segona peça són una dona i tres arlequins. El contrast del text amb els elements convencionals del gènere que Brossa incorpora (i que esdevindrà un tret significatiu de la poesia escènica de l’autor) resulta poètic, té traces iròniques estimulants i dóna un nou alè al món de les titelles: una mirada fresca i radical.

Tricuspis és el fregolisme que hem triat per enregistrar-lo a la Sala Fregoli, on s’exposa la col·lecció de peces de Brossa donades al museu relacionades amb aquest transformista que Brossa admirava. Pierrot, Arlequí i Colombina visitaran la sala i els jocs i metàfores de Tricuspis exploraran en una acció efímera l’esperit d’aquest artista múltiple, singular, inclassificable i ben present al conjunt de l’obra brossiana.

Cartell exposat a la Sala Fregoli del Museu del Joguet de Catalunya

Joan Brossa i les joguines

14 nov.

Joan Brossa tingué una especial predilecció pel món de les joguines. Són moltes les entrevistes en què parlà de la impressió que li causà una gran caixa del fabricant Borràs que arribà a casa quan era petit (fou el pagament en espècies al seu pare per una feina de gravats): «en ser oberta, vaig descobrir enlluernat que contenia tots els jocs que comercialitzava aquell fabricant: “La escalera”, “La oca”, “La pesca mágica”, “El adivino mágico”, un zoòtrop, unes construccions, un mosaic, un dòmino circular, un gran trencaclosques, etc., alguns dels quals encara conservo. Per a mi va ser com una epifania gran, perquè no tenia gaires joguines […] El que em sabia sempre més greu era que els Reis em portessin coses útils; quan la meva mare em deia, per exemple, aquest any els Reis et portaran unes sabates i una samarreta, li replicava: “No, no, jo vull un tren i un teatre”» (Lluís Permanyer, records Brossa x Brossa, Barcelona, La Campana, 1999).

Joan Brossa, de petit, amb un cavall de cartró.

La màgia de les joguines el fascinava i les instruccions dels jocs eren un món especial (podeu escoltar el poeta dient-ne unes tot clicant aquí -extret del CD-Rom Dotze sentits, editat per la UPF, Proa i l’Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona l’any 1996) que després traslladà a molts poemes (a Em va fer Joan Brossa de 1950 trobem “El joc de l’oca”, una senzilla descripció de què és i com s’hi juga). En aquest sentit el llibre El camí de l’oca, de 1981, realitzat conjuntament amb José Niebla, és un exemple paradigmàtic de com les instruccions d’un joc es poden convertir en la base d’una reflexió poèticoartística sobre la vida. 

Llibre “El camí de l’oca”, de l’any 1981, realitzat per Joan Brossa i José Niebla.

Aquesta fascinació pel món de la infantesa portà Brossa a col·leccionar joguines antigues i a conèixer-ne diversos col·leccionistes. Per això, quan Josep Maria Joan i Rosa inaugurà el 1982 el Museu del Joguet de Catalunya es convertí en un fidel seguidor i admirador d’aquest espai figuerenc. Un magnífic exemple n’és la Sextina en el Museu de Joguets de Figueres, que incorporà al llibre homònim realitzat conjuntament amb Antoni Tàpies l’any 1985.  A part de recomanar-lo als amics i d’anar-hi sovint, l’any 1986 hi féu donació de dos manuscrits: una peça de titelles inèdita de 1948 i un manuscrit de la mateixa data sobre el teatre. Poc abans de la seva mort (12 de desembre de 1998), el Museu es reobrí triplicant el seu espai, de la qual cosa Brossa se n’alegrà moltíssim. Per voluntat del poeta, les seves joguines i la col·lecció sobre Frègoli que havia anat recollint al llarg de molts anys anaren a parar al Museu. A l’auditori es troba exposada la col·lecció Frègoli i per aquest motiu porta el nom “Brossa-Frègoli”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En aquest primer any del projecte Accions i Territori no podia faltar el principal referent d’aquest món emocional de la infantesa, no només perquè Brossa apreciés les joguines sinó per mostrar “contemporàniament” l’esperit que això representa: el nen que tots portem dins nostre, l’espurna d’innocència i d’ingenuïtat que hauríem de mantenir per viure en un continu descobriment, la disposició lúdica que ens convida a pensar la vida com una petita aventura, etc.

Per desenvolupar la nostra acció al Museu hem partit dels manuscrits que Brossa hi va cedir. Tant l’un com l’altre pertanyen a l’època de Dau al Set i en tenen totes les característiques: manca de sintaxi, desconnexions, absurd… tot conservant l’origen hipnagògic de l’escriptura de Brossa. El que es refereix al teatre ens ha donat l’entrada a l’acció: és una repetició sense sentit de sintagmes referits a un art que Brossa associava al joc i a la transformació; una obertura als límits del que aquest art representa.

Joan Brossa, manuscrit de 1948 cedit al Museu del Joguet de Catalunya. Imatge de Toni Giró.

Pel que fa a l’acció en ella mateixa, ens hem cenyit a la peça de titelles donada al Museu: Les angúnies del titella o la família encantada, a la qual hem sumat una altra, He deixat l’aixeta de l’aigüera oberta…també de 1948 i publicada al primer volum de poesia escènica, el primer full manuscrit de la qual també era entre els que Brossa donà a Figueres. Les dates d’escriptura són molt properes i se situen només en quatre dies de diferència. És curiós constatar que una altra peça de titelles que Brossa publicà a la revista mataronina Vèrtex el gener de 1995 fou escrita també en els mateixos dies. Indagar en els perquès d’aquesta aproximació del poeta al teatre de titelles podria portar a tota una tesi. Tanmateix, mireu-vos el text i properament prometem donar-vos alguna pista de lectura.

Tricuspis, fregolisme de Joan Brossa (1965-1966). Imatge de Toni Giró.

La segona part de l’acció se centrarà en una peça de transformisme, Tricuspis, un monòleg de transformació que pertany als Fregolismes de Brossa (1965-1966) i que ens semblava molt representatiu tant del que Frègoli significà per a Brossa com de la idea que ell tenia sobre el teatre: Carnaval i Commedia dell’arte.

Trepitjant nous territoris…

7 nov.

Després de completar la primera acció als Espais de la Batalla de l’Ebre, ens hem traslladat als dos punts següents que conformaran la geografia vital d’aquest viatge: Figueres i Sant Adrià del Besòs. Durant les darreres setmanes, a banda de recollir material textual i de conceptualitzar cadascuna de les accions previstes, ha estat necessari “trepitjar” el territori per tal de concebre físicament les diferents intervencions. Malauradament, aquesta tardor hem hagut de modificar el nostre calendari: la pluja, els dies festius i la campanya electoral han estat els responsables d’haver de traslladar la que era la nostra segona acció (“Record d’un malson”) a mitjans de gener, de manera que passa a ésser la tercera intervenció prevista dins d’aquest primer cicle. El que té de bo aquest projecte és que l’ordre dels factors no altera els resultats.

El cap de Porcioles ens rep al Museu de la Immigració de Catalunya.
Composició fotogràfica realitzada per Toni Giró.

La rebuda al Museu de la Immigració de Catalunya (Sant Adrià del Besòs) per part de la seva directora, Imma Boj, ha estat d’allò més acollidora i interessant. Boj s’ha mostrat molt entusiasta amb la iniciativa i ha recordat perfectament el dia en què es va inaugurar el poema objecte “Record d’un malson”. Ha estat molt gratificant per a nosaltres rebre un recull de premsa amb tota la itinerància que va fer el cap de Porcioles per Sant Adrià del Besòs abans d’instal·lar-se definitivament en aquest museu ja que aquest tipus de material és el que dóna consistència documental al nostre projecte. Per la seva banda, David Linares, responsable de cultura de l’Ajuntament de la vila, ha passejat amb nosaltres per tal de trobar el millor itinerari a realitzar durant la cercavila.

Moisès Maicas interactua amb l’espai i amb els elements que integren el Museu del Joguet del Catalunya i esdevé un autèntic autòmat.

La visita al Museu del Joguet de Catalunya (Figueres) ha estat totalment entranyable. Abocats a recordar la infantesa, ens hem embadalit davant de vitrines plenes de joguines, acompanyats constantment d’una música innocent i nostàlgica. Després de recórrer-lo de dalt a baix, hem seleccionat els millors espais on poder interpretar les peces de titelles escollides per a l’ocasió. Mentrestrant, el seu director, Josep Maria Joan i Rosa, ens ha explicat que cada dimecres es trobava amb en Brossa i que aquest va ser l’artífex de la xarranca que has de superar si vols sortir del museu. Una simpàtica fotografia de l’equip a la porta de la institució, acompanyats del director i d’en Joan, ha tancat la nostra visita.

L’equip d’Accions i territori al Museu del Joguet de Catalunya, acompanyats d’en Joan Brossa i del director del museu.

Caps i cercaviles, actors i titelles, textos i joguines, rapsodes i mestres de cerimònies, poemes i mímica us esperen durant les properes setmanes!

Benvinguts al nostre bloc!

11 oct.

Dintre del procés de transformació que la Fundació Joan Brossa està experimentant en els darrers mesos, volem presentar-vos aquesta iniciativa pionera i única en el nostre país. Una iniciativa que parteix d’una mirada creativa polièdrica, en construcció permanent, que rellegeix i actualitza el missatge brossià en el nostre dia a dia i que tindrà una durada de cinc anys. Al final d’aquest periple haurem aconseguit construir un mapa geogràfic, vital i personal del nostre poeta i, a la vegada, redibuixar el territori brossià a partir de les nostres intervencions.

En aquest bloc trobareu una part de continguts fixos on podreu consultar tota la informació referida al projecte (presentació, accions en curs i contacte) i una part dinàmica on introduirem les entrades, a mode de bitàcola. D’altra banda, a partir de l’aplicació Google Maps que teniu a la dreta, podreu visualitzar tots els espais que han estat intervinguts per la nostra presència a partir de diferents fars que així ens ho indicaran.

A mesura que el projecte vagi evolucionant, anirem actualitzant el bloc amb textos brossians inèdits o simbòlics escollits per a algunes accions, fotografies dels assajos i de les visites realitzats als diferents indrets, enllaços sobre esdeveniments o figures en les quals ens hem inspirat durant la concepció d’alguna acció i, sobretot, resultats gràfics i visuals de cadascuna de les nostres intervencions.

Hi podreu deixar tots els vostres comentaris, reflexions i opinions ja que aquest és un bloc interactiu on la vostra participació és fonamental. A més a més, us animem a seguir la pàgina de Facebook de la Fundació Joan Brossa on també potenciarem la iniciativa des d’un vessant interactiu i dinàmic.

Ja estem preparant les dues primeres accions del projecte: aquest proper dissabte visitem els espais de la Batalla de l’Ebre i el següent anem a Sant Adrià del Besòs. Estigueu ben atents perquè en els propers dies us en parlarem. Esperem que la proposta us resulti interessant i us convidem a acompanyar-nos en aquest llarg viatge que segur que us sorprendrà!

%d bloggers like this: