Tag Archives: revoltes

Record d’un malson

13 gen.

El proper dissabte, 19 de gener, dia de l’aniversari de Brossa (hagués fet 94 anys), realitzarem la tercera acció del nostre projecte. El lloc de trobada serà el Parc del Besòs, justament allà on l’any 1995 el poema corpori «Record d’un malson» estigué al carrer menys de 24 hores.

La història d’aquesta peça és ben rocambolesca: l’any 1989 l’aleshores alcalde de Sant Adrià de Besòs va demanar a Brossa un poema objecte per a la ciutat. El poeta, segons explicà, després de passejar un dia pel barri de la Mina, va decidir fer un poema dedicat a Josep M. de Porcioles, l’alcalde de Barcelona de l’època franquista que més durà en el seu càrrec (1957-1973). El motiu era que el polígon s’havia començat a construir durant aquella legislatura amb la finalitat d’allotjar-hi barraquistes de Barcelona i del camp de la Bota de Sant Adrià, i que, d’alguna manera, Porcioles representava l’especulació urbanística d’aquells anys. La peça que Brossa imaginà fou un monument que ell mateix considerava «anticommemoratiu», «denigratori», «condemnatori», «anticelebratiu» i «recriminatori». Es tracta d’una cadira d’oficina de ferro (el poeta volia la típica cadira d’oficina ja que Porcioles era notari) que sosté una safata de bronze amb el cap de marbre de l’alcalde. Per a Brossa, hi havia dos tipus d’escultures: les que serveixen per aplaudir i les que serveixen per xiular. I de manera molt clara, «Record d’un malson» era d’aquestes darreres.

Recordmalson

Record d’un malson (1989), la peça concebuda per Brossa per al barri de
La Mina de Sant Adrià de Besòs

La peça s’havia de situar a la plaça Josep Tarradellas de La Mina, l’escenari de l’intifada del Besòs (durant un temps hi hagué tot de revoltes en el barri perquè s’havien de construir més «vivendes socials» i els veïns reclamaven el solar anomenat de les «palmeres» per a equipaments). Però, quan l’any 1991 Brossa lliurà l’obra a l’Ajuntament, aquest no s’atreví a posar-la en un lloc públic obert, a causa de la duresa de la proposta, i la guardà en un magatzem. L’any 1995, però, dos regidors de l’Ajuntament d´Iniciativa per Catalunya la tragueren del lloc on era guardada (amb l’excusa de retratar-la) i la col·locaren al Parc del Besòs. Abans d’un dia fou retirada i retornada al magatzem. Brossa assistí a l’acte i la premsa se’n féu ressò de la notícia. Gràcies a la gentilesa de l’arxiu municipal, disposem d’un complet dossier de premsa sobre l’esdeveniment.

Brossa al parc del Besós el dia que la peça hi fou muntada (11 de juny de 1995). Foto: Glòria Matamala.

Brossa al parc del Besòs el dia que la peça hi fou muntada (11 de juny de 1995).
Foto: Glòria Matamala.

La història no acabà aquí perquè al cap d’un temps l’obra es traslladà al vestíbul de la Biblioteca Popular de Sant Adrià, on s’estigué fins a la inauguració del Museu de la Immigració (novembre de 2004), on ara es pot veure des del porxo de l’entrada. La situació del Museu en una mena d’illa en mig de vies ràpides proporciona encara més el caràcter de tancament de la peça. L’acció del dissabte dia 19 de gener pretén recordar aquesta reclusió d’una obra de denúncia i, en una cercavila simbòlica, passejar «el cap» pels llocs on havia d’haver estat i per aquells altres on s’allotjà algunes temporades. L’acompanyaran les paraules punyents i reivindicatives de Brossa, per boca d’un altre poeta de la mateixa corda, Carles Rebassa. Els poemes, de diferents èpoques, ens recordaran que «el pedestal són les sabates» i que la persona està per damunt de les idees polítiques o econòmiques d’uns pocs.

  Nocturn 24

 L’enunciat:

..

El paralelismo en la vida de césares

es manifiesto: milicia y política unidas

a través de los años: Julio César,

Carlos V, Francisco Franco…

..

el traduïm de la manera següent:

..

Així

ha estat aconseguida la degradació

de l’espanyol responsable

i l’embrutiment de l’obrer

i del camperol.

..

 Cau de poemes, 1960

//

%d bloggers like this: