Tag Archives: land-art

Teatre d’operacions (I)

16 oct.

Mapa de la 2a ofensiva de l’Ebre. Realitzat per la secció topogràfica de l’Artilleria legionària del C.T.V.
[Corpo Truppe Volontarie]. Fons Monés. Institut Cartogràfic de Catalunya.

El rodatge realitzat aquest cap de setmana als Espais de la Batalla de l’Ebre, concretament al Poble Vell de Corbera d’Ebre i a les trinxeres de Vilalba dels  Arcs, suposa l’inici d’un llarg trajecte que durarà cinc anys i que, malgrat tenir una ruta predefinida, desconeix les dreceres i es deixa sorprendre pels diversos paisatges i mitjans que possibiliten les derives creatives del projecte. Aquesta és un camí amb antecedents i sintonies que val la pena anomenar a tall de breu genealogia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan parlem de territori estem fent una referència espacial amb denses connotacions culturals. Habitualment es considera el territori com la zona d’actuació d’un grup. En aquest sentit, s’escau que un projecte artístic contemporani es plantegi l’encaix, el mapeig i l’actuació a l’entorn d’un territori concret. En el nostre cas, unim a la paraula “territori” la transitivitat implícita en el substantiu accions, la qual cosa defineix el nostre àmbit d’actuació.

Amb el flâneur baudelairià i sobretot a partir de les pràctiques de les segones avantguardes, s’inicien tot un seguit d’actituds creatives que no es resolen únicament en la producció inequívoca d’objectes artístics, sinó que es defineixen en la importància del procés i l’experiència del tempteig com a finalitat. Entre aquestes són significatives les pràctiques que plantegen el recorregut espacial -l’excursió- d’una manera paral·lela a la vida, com una opció existencial i política que genera experiència i, per tant, contingut i discurs. Així, els passejos creatius i les intervencions en el paisatge aniran poblant l’inventari de les pràctiques artístiques del segle XX.

Des dels comportaments lligats al land-art  i als site-specific, fins a les derivacions situacionistes, s’ha dut a terme un extens nombre d’inscripcions artístiques sobre el territori. Són també freqüents les aproximacions de l’art a disciplines com la geografia, la sociologia, l’urbanisme o el paisatgisme, que desenvolupen eines d’interpretació, mesura, prospecció i estudi dels territoris amb finalitats planificadores i que en mans dels artistes són reapropiades amb voluntat crítica per explorar políticament i poèticament un determinat espai geogràfic.

Les runes esdevenen escultures amb memòria

Però és quan el territori esdevé un espai indefectiblement esculpit per les ferides de la història, que les sutures esdevenen presents d’una manera reconeixible. Aquest és el cas de l’escenari de la nostra primera acció, on la memòria de la batalla més acarnissada i sagnant de la Guerra Civil genera un intens silenci en el paisatge feréstec que és impossible defugir. Les paraules d’un Joan Brossa, soldat i incipient escriptor en aquell moment, ens parlen amb força vital, com les pedres, les runes i la terra excavada.

En aquest moment, en trepitjar el terreny del drama, s’activen els dispositius de la memòria -la viscuda, la narrada i la documentada- i inevitablement sorgeixen alhora la necessitat de respecte i implicació conscient amb els materials creatius que tenim entre mans, així com el compromís irrenunciable d’un exercici creatiu exigent i alhora arriscat.

%d bloggers like this: