Tag Archives: Guerra Civil

Dir Brossa

31 oct.

Josep Minguell diu el seu fragment de “Infiltración”

Quan ens plantegem l’experiència de dir poemes de 30 Divisió (1950) i el text «Infiltración» (1938) al Poble Vell de Corbera d’Ebre i a les trinxeres de Vilalba dels Arcs, ho fem per apropar-nos des de l’actualitat a l’experiència d’un episodi històric de la Guerra Civil que Joan Brossa descriu amb una precisió i una objectivitat colpidores. No es tracta de fer un docudrama, ni d’interpretar el jove Joan Brossa a les trinxeres republicanes de la batalla del Segre, on el van ferir en un ull. Una temptativa d’escenificació en aquest context resultaria artificiosa, accessòria i, probablement, poc creïble. Es tracta, doncs, de centrar-se en el text, per tal que es manifesti en aquests indrets amb naturalitat, ple de significació i de matisos per mitjà de la veu i la presència dels actors. Territori i paraules conflueixen al cap dels anys i els textos de Brossa desvetllen la memòria de la pols, de les pedres i la runa.

Tres actors, tres generacions i tres aproximacions a la poètica de l’autor: Josep Minguell, Sílvia Bel i David Marcé.[1] Durant els assajos en què treballem els poemes de 30 Divisió, els actors no interpreten cap personatge, se situen ells mateixos en les circumstàncies que descriuen els poemes i tenim present la perspectiva temporal que tenia Brossa quan els va escriure. Josep Minguell busca l’interlocutor per dir «Ofensiva a Montsec», sobri, amb la naturalitat d’algú que reviu els fets i la lucidesa que dóna el pas del temps.

Josep Minguell busca l’interlocutor per dir “Ofensiva a Montsec”

Sílvia Bel se centra en el matís, en el registre profund de la seva veu per dir «La batalla del Segre o la segona naixença». Narra amb la intensitat i el ritme justos els aspectes descriptius del poema i n’explora l’emoció continguda sense desvetllar el misteri de la part més biogràfica i irreal del poema, en què Brossa parla de l’enigma d’una veu que el va salvar dels efectes letals d’una bomba. David Marcé s’aproxima a «El combat» i «A segona línia» amb un esperit fresc, desinhibit i sense prejudicis. En el procés de treball intueix el repte d’arribar al fons dels poemes i d’aconseguir que els versos flueixin sense traces de dramatisme, amb el significat just que expressen.

Per treballar «Infiltración», que és el primer text que va escriure Joan Brossa, en castellà, per al butlletí de la 30a Divisió, prenem una drecera diferent i ens centrem en el concepte de lectura. Dividim el text respectant-ne els apartats i el repartim entre els tres actors. Es tracta d’una lectura nítida dels esdeveniments que relata l’autor, que signa així l’article: «J. Brosa, Soldado, Batallón de Montaña Divisionario.» La lectura ofereix un distanciament que permet als actors i a l’actriu, a partir d’ells mateixos, d’endinsar-se en els esdeveniments de l’escaramussa en territori enemic que descriu Brossa. Això fa que el propi relat es descabdelli i que els fets que narra prenguin interès. La lectura atenta del text i el timbre suggeridor de les veus permeten que aflori l’entusiasme per la causa republicana d’un article que pretén aixecar la moral dels combatents. En contrast amb la mirada contundent i objectiva sobre la batalla del Segre que mostren els poemes de 30 Divisió, a «Infiltración» trobem l’espurna d’un ideal (potser ingenu, però gens pamfletari) que pot transformar l’home.

La tria de textos feta per Glòria Bordons, els plantejaments compartits amb Toni Giró i la mirada professional i inestimable d’Adolf Alcañiz en l’àmbit audiovisual alenen l’esperit d’aquesta primera aventura de Joan Brossa: Accions i territori, que, un cop editada, esdevindrà una peça de videoart que podreu visionar al bloc del projecte.


[1]   Josep Minguell ha conegut Joan Brossa i ha viscut generacionalment l’aportació de la seva «poesia escènica» a la dramatúrgia del nostre país, però és la primera vegada que s’implica directament en un projecte de l’autor. Sílvia Bel ha participat en diferents posades en escena d’obres de Brossa (Quan serà pintada una escena de fons sense fí?, al Mercat de les Flors, dins el Festival Grec, i La xarxa, al Brossa Espai Escènic). David Marcé va participar recentment en El darrer triangle (a La Seca – Espai Brossa), un muntatge a partir de textos de l’autor.

Teatre d’operacions (II)

21 oct.

Plànol definitiu per a la preparació topogràfica del Tir (Adjunt nº 7bis). 1938.
Fons Monés de la guerra civil, http://cartotecadigital.icc.cat

Teatre d’operacions és el nom que es dóna habitualment a la representació formal del conjunt de tècniques i estratègies que les intel·ligències militars despleguen en l’ocupació d’un territori. Aquest desplegament instrumental dels operatius es dóna a partir de sistemes de representació diversos segons el desenvolupament tecnològic corresponent a cada context històric i pretén facilitar la consecució dels objectius militars en funció de directrius polítiques i interessos geoestratègics determinats. El teatre d’operacions seria una subàrea dins un teatre de guerra que es defineix per la zona en la qual es desenvolupen esdeveniments militars importants i que pot incloure indistintament els espais aeri, terrestre i marítim.

Sala d’operacions del Comandament de la RAF a Bentley Priory, Stanmore, Middlesex, 14 de febrer de 1940. Desplegament del teatre d’operacions a la Segona Guerra Mundial. Imperial War Museum

Des d’un punt de vista geogràfic, aquest concepte denota una porció de territori sobre la qual preval la guerra i que té els seus límits definits i protegits per provocar un cert aïllament. Aquesta protecció consisteix en fortaleses, obstacles naturals presents a l’àrea geogràfica o en el fet de mantenir una distància de separació considerable respecte a la resta d’espai afectat per la guerra. Aquesta porció no és simplement una part del conjunt, sinó que representa un petit conjunt complet que, en si mateix, està en condicions de canviar el que succeeix en altres punts d’assentament de la guerra i per tant pot tenir conseqüències i efectes que poden influir-hi directament.

Així doncs, el context geogràfic determinat pels dos rius, el Segre —on Joan Brossa va estar destacat com a soldat— i l’Ebre —on hem desenvolupat la primera acció del nostre projecte—, compleix amb escreix les condicions per ser considerat teatre d’operacions rellevants en el context de la Guerra Civil espanyola. Quan trepitgem aquest terrenys i revisem els documents històrics que ens parlen de les circumstàncies en què es van desenvolupar les ofensives i contraofensives, així com el desplegament de mitjans humans i tècnics involucrats en el conflicte, ens adonem de la gran transcendència dels dos fronts en el desenvolupament final de la guerra.

Situazione forze rosse 18/10/1938: 28-30.000 huomini, 30 pezzi. Fons Monés de la guerra civil, http://cartotecadigital.icc.cat

Fotografia aèria del riu Ebre des de Ribarroja fins a Miravet i zones adjacents (Gandesa – Corbera)]. Fragment. 1938. Fons Monés de la guerra civil, http://cartotecadigital.icc.ca

Gràcies a l’assessorament històric de David Tormo, coordinador tècnic del Comebe, podem establir una certa cronologia dels fets d’armes en què probablement va haver d’intervenir el destacament de Joan Brossa. La 30a Divisió va formar part, des del 19 d’abril de 1938, del XI Cos d’Exèrcit, estava dirigida pel comandant Nicanor Felipe Martínez, i estava formada per les Brigades Mixtes núm. 131, 146 i 153.

C.T.V. Ufficio `I´ Situazione forze rosse della Catalogne, 2 Desembre de 1938.
Fons Monés de la guerra civil, http://cartotecadigital.icc.cat

La seva participació en la batalla del Segre va començar el 22 de maig, amb l’atac al cap de Pont de la Baronia al sud del cap de pont de Tremp, al sector comprés entre lo Peladet (actualment cota 1461) i el barranc de Badaüll, sense que aparentment aconseguissin complir els seus objectius. El mateix dia, aprofitant la foscor, algunes unitats van participar en una infiltració per la cara nord del Montsec, cap a l’ermita de Sant Salvador en direcció al riu Barcedana. Els assaltants van haver de retirar-se en veure’s sorpresos pels defensors, que eren de la 6a Bandera de Falange. Durant la jornada, unitats de la 30a Divisió participen en l’atac contra les cotes que envolten la Baronia.

  • El 23 de maig, participen en els atacs que des de Rúbies es fan contra la Baronia, i tampoc tenen èxit.
  • El 24 de maig tornen a provar de forçar el sector entre la cota de la lo Peladet i el barranc de Badaüll. No van aconseguir els seus objectius, però sembla que aquell dia els combats van ser èpics, i que van arribar a les filferrades enemigues.
  • El 25 s’assalta la cota 692 a la zona de la Baronia.
  • El 26 i 27 la divisió torna a atacar la zona de la Baronia. Segons algunes fonts els combats d’aquells dies van ser molt durs i sagnants, sense que els republicans, però, assolissin els seus objectius.

En certa manera, les vicissituds i el fracàs militar per part de la unitat de Brossa, més enllà de ser precedent i auguri del que seria després la desfeta de l’exèrcit de la República i la conseqüent pèrdua de llibertats, semblen conjurar-se amb el destí quan el fereixen greument, cosa que tal com més tard descriu, no només el salva sinó que li desperta una mena de intuïció creativa i interès pels móns de la realitat subconscient i de la poesia vital.

Amb la nostra acció recomposem a partir dels indicis mostrats en el seus textos un context històric i un territori geogràfic i emocional, per donar cobertura audiovisual a les seves pròpies paraules. Aquestes ens permeten desplegar creativament el nostre propi teatre d’operacions i ho fem sentint-nos animats i lliures per la vocació combativa i altament compromesa del poeta, tant en els diferents moments històrics que li van tocar viure, com en la seva projecció creativa cap al futur.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Teatre d’operacions (I)

16 oct.

Mapa de la 2a ofensiva de l’Ebre. Realitzat per la secció topogràfica de l’Artilleria legionària del C.T.V.
[Corpo Truppe Volontarie]. Fons Monés. Institut Cartogràfic de Catalunya.

El rodatge realitzat aquest cap de setmana als Espais de la Batalla de l’Ebre, concretament al Poble Vell de Corbera d’Ebre i a les trinxeres de Vilalba dels  Arcs, suposa l’inici d’un llarg trajecte que durarà cinc anys i que, malgrat tenir una ruta predefinida, desconeix les dreceres i es deixa sorprendre pels diversos paisatges i mitjans que possibiliten les derives creatives del projecte. Aquesta és un camí amb antecedents i sintonies que val la pena anomenar a tall de breu genealogia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan parlem de territori estem fent una referència espacial amb denses connotacions culturals. Habitualment es considera el territori com la zona d’actuació d’un grup. En aquest sentit, s’escau que un projecte artístic contemporani es plantegi l’encaix, el mapeig i l’actuació a l’entorn d’un territori concret. En el nostre cas, unim a la paraula “territori” la transitivitat implícita en el substantiu accions, la qual cosa defineix el nostre àmbit d’actuació.

Amb el flâneur baudelairià i sobretot a partir de les pràctiques de les segones avantguardes, s’inicien tot un seguit d’actituds creatives que no es resolen únicament en la producció inequívoca d’objectes artístics, sinó que es defineixen en la importància del procés i l’experiència del tempteig com a finalitat. Entre aquestes són significatives les pràctiques que plantegen el recorregut espacial -l’excursió- d’una manera paral·lela a la vida, com una opció existencial i política que genera experiència i, per tant, contingut i discurs. Així, els passejos creatius i les intervencions en el paisatge aniran poblant l’inventari de les pràctiques artístiques del segle XX.

Des dels comportaments lligats al land-art  i als site-specific, fins a les derivacions situacionistes, s’ha dut a terme un extens nombre d’inscripcions artístiques sobre el territori. Són també freqüents les aproximacions de l’art a disciplines com la geografia, la sociologia, l’urbanisme o el paisatgisme, que desenvolupen eines d’interpretació, mesura, prospecció i estudi dels territoris amb finalitats planificadores i que en mans dels artistes són reapropiades amb voluntat crítica per explorar políticament i poèticament un determinat espai geogràfic.

Les runes esdevenen escultures amb memòria

Però és quan el territori esdevé un espai indefectiblement esculpit per les ferides de la història, que les sutures esdevenen presents d’una manera reconeixible. Aquest és el cas de l’escenari de la nostra primera acció, on la memòria de la batalla més acarnissada i sagnant de la Guerra Civil genera un intens silenci en el paisatge feréstec que és impossible defugir. Les paraules d’un Joan Brossa, soldat i incipient escriptor en aquell moment, ens parlen amb força vital, com les pedres, les runes i la terra excavada.

En aquest moment, en trepitjar el terreny del drama, s’activen els dispositius de la memòria -la viscuda, la narrada i la documentada- i inevitablement sorgeixen alhora la necessitat de respecte i implicació conscient amb els materials creatius que tenim entre mans, així com el compromís irrenunciable d’un exercici creatiu exigent i alhora arriscat.

Joan Brossa i la guerra civil espanyola

11 oct.

La nostra primera acció parteix dels inicis literaris de Joan Brossa. És curiós que aquests es produïssin en el front, en plena guerra civil espanyola, i en castellà.  El seu primer text, “Infiltración”, fou publicat al Butlletí de la 30 Divisió i, com ell mateix explicà a Lluís Permanyer (records Brossa x Brossa. Barcelona: Edicions la Campana, 1999, p. 52-53):

Primer text escrit de Joan Brossa

En tornar al campament, se’m va ocórrer de redactar un text senzill i realista en què descrivia els fets viscuts, sense cap pretensió literària, com si escrivís una carta a un amic; em va sortir a raig i no vaig haver de corregir res. En acabar ho vaig ensenyar al comissari. Li va agradar molt i ho va mostrar al capità. Aquest va decidir l’endemà formar el Batalló i llegir-lo en públic; després va ser publicat al butlletí mensual de la 30 Divisió. Aquest va ser el meu primer text escrit.

Tot i que Brossa estigué en el front de Lleida, al Montsec, realitzarem aquesta acció al poble vell de Corbera d’Ebre i a les trinxeres de Vilalba dels Arcs perquè són espais museïtzats pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre i perquè Brossa col·laborà l’any 1988 en el projecte «L’abecedari de la llibertat» amb un poema corpori, una gran bota que representa l’opressió, la violència i el genocidi portat a terme per l’exèrcit dels nacionals. El lema del poema és “Contra l’oblit, som!”, una contrarèplica de tots els monuments commemoratius de la victòria franquista.

Abecedari de la Llibertat. Poble vell de Corbera d’Ebre. Poema de Brossa.

L’any 1950 Brossa recuperà els records viscuts a la batalla del Segre i, especialment, els fets relacionats amb la ferida que li produí una cataracta traumàtica  a l’ull esquerre. El llibre que en resultà es titula 30 Divisió i conté quatre poemes en els quals explica una ofensiva, un combat, el fet que gairebé li costà la vida (“La batalla del Segre o la segona naixença”) i la visió des de segona línia. Els versos són molt descriptius i ens van introduint poc a poc als esdeveniments viscuts. De vegades, com ara “A segona línia”, el poema és un travelling objectiu. Els consells del poeta Cabral de Melo als joves de Dau al Set s’hi fan ressò. Com digué Brossa anys més tard: aquests poemes no es basen en la complexitat del llenguatge sinó en la simplicitat i en determinat enquadrament de l’entorn. La imaginació se simplifica per tal d’obtenir una major intensitat. 

%d bloggers like this: