Tag Archives: Frègoli

Peces hipnagògiques i TRICUSPIS

27 nov.

Les angúnies d’en titella o la família encantada i He deixat l’aixeta de l’aigüera oberta a la nit indicada. Pel corredor he trobat una poma on hi ha escrits al damunt els mots: He deixat…, són dues peces de titelles breus de l’època hipnagògica escrites el 1948. Atès que Brossa va fer la donació del manuscrit de la primera peça i de la primera pàgina de la segona al Museu del Joguet de Catalunya, aquest material és el punt de partida de l’acció en aquest territori.

L’estructura d’aquestes peces és essencial. Formalment gairebé s’assemblen a l’espina d’un peix. L’encadenament de repeticions de mots precedits de petites variacions lingüístiques (articles, preposicions, verbs…) desencadena un efecte hipnòtic semblant al de les peces d’art cinètic de Marcel Duchamp.

Rotary glass plates, de Marcel Duchamp

Aquest llenguatge sintètic provoca un joc escènic singular. Si el text es diu en veu alta i el ritme és just, ens rebel·la aspectes ocults de l’escriptura hipnagògica. En dir-se una i una altra vegada el ressò d’un mot pren noves significacions que l’alliberen del camp semàntic convencional i pren una intensitat captivadora. Aquest efecte inusual dóna volada als protagonistes de les peces. A la primera peça els noms dels personatges són tradicionals i pertanyen a l’imaginari del gènere (Tòfol, Titella, Marieta o Dimoni) i els personatges de la segona peça són una dona i tres arlequins. El contrast del text amb els elements convencionals del gènere que Brossa incorpora (i que esdevindrà un tret significatiu de la poesia escènica de l’autor) resulta poètic, té traces iròniques estimulants i dóna un nou alè al món de les titelles: una mirada fresca i radical.

Tricuspis és el fregolisme que hem triat per enregistrar-lo a la Sala Fregoli, on s’exposa la col·lecció de peces de Brossa donades al museu relacionades amb aquest transformista que Brossa admirava. Pierrot, Arlequí i Colombina visitaran la sala i els jocs i metàfores de Tricuspis exploraran en una acció efímera l’esperit d’aquest artista múltiple, singular, inclassificable i ben present al conjunt de l’obra brossiana.

Cartell exposat a la Sala Fregoli del Museu del Joguet de Catalunya

Joan Brossa i les joguines

14 nov.

Joan Brossa tingué una especial predilecció pel món de les joguines. Són moltes les entrevistes en què parlà de la impressió que li causà una gran caixa del fabricant Borràs que arribà a casa quan era petit (fou el pagament en espècies al seu pare per una feina de gravats): «en ser oberta, vaig descobrir enlluernat que contenia tots els jocs que comercialitzava aquell fabricant: “La escalera”, “La oca”, “La pesca mágica”, “El adivino mágico”, un zoòtrop, unes construccions, un mosaic, un dòmino circular, un gran trencaclosques, etc., alguns dels quals encara conservo. Per a mi va ser com una epifania gran, perquè no tenia gaires joguines […] El que em sabia sempre més greu era que els Reis em portessin coses útils; quan la meva mare em deia, per exemple, aquest any els Reis et portaran unes sabates i una samarreta, li replicava: “No, no, jo vull un tren i un teatre”» (Lluís Permanyer, records Brossa x Brossa, Barcelona, La Campana, 1999).

Joan Brossa, de petit, amb un cavall de cartró.

La màgia de les joguines el fascinava i les instruccions dels jocs eren un món especial (podeu escoltar el poeta dient-ne unes tot clicant aquí -extret del CD-Rom Dotze sentits, editat per la UPF, Proa i l’Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona l’any 1996) que després traslladà a molts poemes (a Em va fer Joan Brossa de 1950 trobem “El joc de l’oca”, una senzilla descripció de què és i com s’hi juga). En aquest sentit el llibre El camí de l’oca, de 1981, realitzat conjuntament amb José Niebla, és un exemple paradigmàtic de com les instruccions d’un joc es poden convertir en la base d’una reflexió poèticoartística sobre la vida. 

Llibre “El camí de l’oca”, de l’any 1981, realitzat per Joan Brossa i José Niebla.

Aquesta fascinació pel món de la infantesa portà Brossa a col·leccionar joguines antigues i a conèixer-ne diversos col·leccionistes. Per això, quan Josep Maria Joan i Rosa inaugurà el 1982 el Museu del Joguet de Catalunya es convertí en un fidel seguidor i admirador d’aquest espai figuerenc. Un magnífic exemple n’és la Sextina en el Museu de Joguets de Figueres, que incorporà al llibre homònim realitzat conjuntament amb Antoni Tàpies l’any 1985.  A part de recomanar-lo als amics i d’anar-hi sovint, l’any 1986 hi féu donació de dos manuscrits: una peça de titelles inèdita de 1948 i un manuscrit de la mateixa data sobre el teatre. Poc abans de la seva mort (12 de desembre de 1998), el Museu es reobrí triplicant el seu espai, de la qual cosa Brossa se n’alegrà moltíssim. Per voluntat del poeta, les seves joguines i la col·lecció sobre Frègoli que havia anat recollint al llarg de molts anys anaren a parar al Museu. A l’auditori es troba exposada la col·lecció Frègoli i per aquest motiu porta el nom “Brossa-Frègoli”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En aquest primer any del projecte Accions i Territori no podia faltar el principal referent d’aquest món emocional de la infantesa, no només perquè Brossa apreciés les joguines sinó per mostrar “contemporàniament” l’esperit que això representa: el nen que tots portem dins nostre, l’espurna d’innocència i d’ingenuïtat que hauríem de mantenir per viure en un continu descobriment, la disposició lúdica que ens convida a pensar la vida com una petita aventura, etc.

Per desenvolupar la nostra acció al Museu hem partit dels manuscrits que Brossa hi va cedir. Tant l’un com l’altre pertanyen a l’època de Dau al Set i en tenen totes les característiques: manca de sintaxi, desconnexions, absurd… tot conservant l’origen hipnagògic de l’escriptura de Brossa. El que es refereix al teatre ens ha donat l’entrada a l’acció: és una repetició sense sentit de sintagmes referits a un art que Brossa associava al joc i a la transformació; una obertura als límits del que aquest art representa.

Joan Brossa, manuscrit de 1948 cedit al Museu del Joguet de Catalunya. Imatge de Toni Giró.

Pel que fa a l’acció en ella mateixa, ens hem cenyit a la peça de titelles donada al Museu: Les angúnies del titella o la família encantada, a la qual hem sumat una altra, He deixat l’aixeta de l’aigüera oberta…també de 1948 i publicada al primer volum de poesia escènica, el primer full manuscrit de la qual també era entre els que Brossa donà a Figueres. Les dates d’escriptura són molt properes i se situen només en quatre dies de diferència. És curiós constatar que una altra peça de titelles que Brossa publicà a la revista mataronina Vèrtex el gener de 1995 fou escrita també en els mateixos dies. Indagar en els perquès d’aquesta aproximació del poeta al teatre de titelles podria portar a tota una tesi. Tanmateix, mireu-vos el text i properament prometem donar-vos alguna pista de lectura.

Tricuspis, fregolisme de Joan Brossa (1965-1966). Imatge de Toni Giró.

La segona part de l’acció se centrarà en una peça de transformisme, Tricuspis, un monòleg de transformació que pertany als Fregolismes de Brossa (1965-1966) i que ens semblava molt representatiu tant del que Frègoli significà per a Brossa com de la idea que ell tenia sobre el teatre: Carnaval i Commedia dell’arte.

%d bloggers like this: