Tag Archives: figueres

Joan Brossa i les joguines

14 nov.

Joan Brossa tingué una especial predilecció pel món de les joguines. Són moltes les entrevistes en què parlà de la impressió que li causà una gran caixa del fabricant Borràs que arribà a casa quan era petit (fou el pagament en espècies al seu pare per una feina de gravats): «en ser oberta, vaig descobrir enlluernat que contenia tots els jocs que comercialitzava aquell fabricant: “La escalera”, “La oca”, “La pesca mágica”, “El adivino mágico”, un zoòtrop, unes construccions, un mosaic, un dòmino circular, un gran trencaclosques, etc., alguns dels quals encara conservo. Per a mi va ser com una epifania gran, perquè no tenia gaires joguines […] El que em sabia sempre més greu era que els Reis em portessin coses útils; quan la meva mare em deia, per exemple, aquest any els Reis et portaran unes sabates i una samarreta, li replicava: “No, no, jo vull un tren i un teatre”» (Lluís Permanyer, records Brossa x Brossa, Barcelona, La Campana, 1999).

Joan Brossa, de petit, amb un cavall de cartró.

La màgia de les joguines el fascinava i les instruccions dels jocs eren un món especial (podeu escoltar el poeta dient-ne unes tot clicant aquí -extret del CD-Rom Dotze sentits, editat per la UPF, Proa i l’Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona l’any 1996) que després traslladà a molts poemes (a Em va fer Joan Brossa de 1950 trobem “El joc de l’oca”, una senzilla descripció de què és i com s’hi juga). En aquest sentit el llibre El camí de l’oca, de 1981, realitzat conjuntament amb José Niebla, és un exemple paradigmàtic de com les instruccions d’un joc es poden convertir en la base d’una reflexió poèticoartística sobre la vida. 

Llibre “El camí de l’oca”, de l’any 1981, realitzat per Joan Brossa i José Niebla.

Aquesta fascinació pel món de la infantesa portà Brossa a col·leccionar joguines antigues i a conèixer-ne diversos col·leccionistes. Per això, quan Josep Maria Joan i Rosa inaugurà el 1982 el Museu del Joguet de Catalunya es convertí en un fidel seguidor i admirador d’aquest espai figuerenc. Un magnífic exemple n’és la Sextina en el Museu de Joguets de Figueres, que incorporà al llibre homònim realitzat conjuntament amb Antoni Tàpies l’any 1985.  A part de recomanar-lo als amics i d’anar-hi sovint, l’any 1986 hi féu donació de dos manuscrits: una peça de titelles inèdita de 1948 i un manuscrit de la mateixa data sobre el teatre. Poc abans de la seva mort (12 de desembre de 1998), el Museu es reobrí triplicant el seu espai, de la qual cosa Brossa se n’alegrà moltíssim. Per voluntat del poeta, les seves joguines i la col·lecció sobre Frègoli que havia anat recollint al llarg de molts anys anaren a parar al Museu. A l’auditori es troba exposada la col·lecció Frègoli i per aquest motiu porta el nom “Brossa-Frègoli”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En aquest primer any del projecte Accions i Territori no podia faltar el principal referent d’aquest món emocional de la infantesa, no només perquè Brossa apreciés les joguines sinó per mostrar “contemporàniament” l’esperit que això representa: el nen que tots portem dins nostre, l’espurna d’innocència i d’ingenuïtat que hauríem de mantenir per viure en un continu descobriment, la disposició lúdica que ens convida a pensar la vida com una petita aventura, etc.

Per desenvolupar la nostra acció al Museu hem partit dels manuscrits que Brossa hi va cedir. Tant l’un com l’altre pertanyen a l’època de Dau al Set i en tenen totes les característiques: manca de sintaxi, desconnexions, absurd… tot conservant l’origen hipnagògic de l’escriptura de Brossa. El que es refereix al teatre ens ha donat l’entrada a l’acció: és una repetició sense sentit de sintagmes referits a un art que Brossa associava al joc i a la transformació; una obertura als límits del que aquest art representa.

Joan Brossa, manuscrit de 1948 cedit al Museu del Joguet de Catalunya. Imatge de Toni Giró.

Pel que fa a l’acció en ella mateixa, ens hem cenyit a la peça de titelles donada al Museu: Les angúnies del titella o la família encantada, a la qual hem sumat una altra, He deixat l’aixeta de l’aigüera oberta…també de 1948 i publicada al primer volum de poesia escènica, el primer full manuscrit de la qual també era entre els que Brossa donà a Figueres. Les dates d’escriptura són molt properes i se situen només en quatre dies de diferència. És curiós constatar que una altra peça de titelles que Brossa publicà a la revista mataronina Vèrtex el gener de 1995 fou escrita també en els mateixos dies. Indagar en els perquès d’aquesta aproximació del poeta al teatre de titelles podria portar a tota una tesi. Tanmateix, mireu-vos el text i properament prometem donar-vos alguna pista de lectura.

Tricuspis, fregolisme de Joan Brossa (1965-1966). Imatge de Toni Giró.

La segona part de l’acció se centrarà en una peça de transformisme, Tricuspis, un monòleg de transformació que pertany als Fregolismes de Brossa (1965-1966) i que ens semblava molt representatiu tant del que Frègoli significà per a Brossa com de la idea que ell tenia sobre el teatre: Carnaval i Commedia dell’arte.

Trepitjant nous territoris…

7 nov.

Després de completar la primera acció als Espais de la Batalla de l’Ebre, ens hem traslladat als dos punts següents que conformaran la geografia vital d’aquest viatge: Figueres i Sant Adrià del Besòs. Durant les darreres setmanes, a banda de recollir material textual i de conceptualitzar cadascuna de les accions previstes, ha estat necessari “trepitjar” el territori per tal de concebre físicament les diferents intervencions. Malauradament, aquesta tardor hem hagut de modificar el nostre calendari: la pluja, els dies festius i la campanya electoral han estat els responsables d’haver de traslladar la que era la nostra segona acció (“Record d’un malson”) a mitjans de gener, de manera que passa a ésser la tercera intervenció prevista dins d’aquest primer cicle. El que té de bo aquest projecte és que l’ordre dels factors no altera els resultats.

El cap de Porcioles ens rep al Museu de la Immigració de Catalunya.
Composició fotogràfica realitzada per Toni Giró.

La rebuda al Museu de la Immigració de Catalunya (Sant Adrià del Besòs) per part de la seva directora, Imma Boj, ha estat d’allò més acollidora i interessant. Boj s’ha mostrat molt entusiasta amb la iniciativa i ha recordat perfectament el dia en què es va inaugurar el poema objecte “Record d’un malson”. Ha estat molt gratificant per a nosaltres rebre un recull de premsa amb tota la itinerància que va fer el cap de Porcioles per Sant Adrià del Besòs abans d’instal·lar-se definitivament en aquest museu ja que aquest tipus de material és el que dóna consistència documental al nostre projecte. Per la seva banda, David Linares, responsable de cultura de l’Ajuntament de la vila, ha passejat amb nosaltres per tal de trobar el millor itinerari a realitzar durant la cercavila.

Moisès Maicas interactua amb l’espai i amb els elements que integren el Museu del Joguet del Catalunya i esdevé un autèntic autòmat.

La visita al Museu del Joguet de Catalunya (Figueres) ha estat totalment entranyable. Abocats a recordar la infantesa, ens hem embadalit davant de vitrines plenes de joguines, acompanyats constantment d’una música innocent i nostàlgica. Després de recórrer-lo de dalt a baix, hem seleccionat els millors espais on poder interpretar les peces de titelles escollides per a l’ocasió. Mentrestrant, el seu director, Josep Maria Joan i Rosa, ens ha explicat que cada dimecres es trobava amb en Brossa i que aquest va ser l’artífex de la xarranca que has de superar si vols sortir del museu. Una simpàtica fotografia de l’equip a la porta de la institució, acompanyats del director i d’en Joan, ha tancat la nostra visita.

L’equip d’Accions i territori al Museu del Joguet de Catalunya, acompanyats d’en Joan Brossa i del director del museu.

Caps i cercaviles, actors i titelles, textos i joguines, rapsodes i mestres de cerimònies, poemes i mímica us esperen durant les properes setmanes!

%d bloggers like this: