Tag Archives: Espais de la Batalla de l’Ebre

Trepitjant nous territoris…

7 nov.

Després de completar la primera acció als Espais de la Batalla de l’Ebre, ens hem traslladat als dos punts següents que conformaran la geografia vital d’aquest viatge: Figueres i Sant Adrià del Besòs. Durant les darreres setmanes, a banda de recollir material textual i de conceptualitzar cadascuna de les accions previstes, ha estat necessari “trepitjar” el territori per tal de concebre físicament les diferents intervencions. Malauradament, aquesta tardor hem hagut de modificar el nostre calendari: la pluja, els dies festius i la campanya electoral han estat els responsables d’haver de traslladar la que era la nostra segona acció (“Record d’un malson”) a mitjans de gener, de manera que passa a ésser la tercera intervenció prevista dins d’aquest primer cicle. El que té de bo aquest projecte és que l’ordre dels factors no altera els resultats.

El cap de Porcioles ens rep al Museu de la Immigració de Catalunya.
Composició fotogràfica realitzada per Toni Giró.

La rebuda al Museu de la Immigració de Catalunya (Sant Adrià del Besòs) per part de la seva directora, Imma Boj, ha estat d’allò més acollidora i interessant. Boj s’ha mostrat molt entusiasta amb la iniciativa i ha recordat perfectament el dia en què es va inaugurar el poema objecte “Record d’un malson”. Ha estat molt gratificant per a nosaltres rebre un recull de premsa amb tota la itinerància que va fer el cap de Porcioles per Sant Adrià del Besòs abans d’instal·lar-se definitivament en aquest museu ja que aquest tipus de material és el que dóna consistència documental al nostre projecte. Per la seva banda, David Linares, responsable de cultura de l’Ajuntament de la vila, ha passejat amb nosaltres per tal de trobar el millor itinerari a realitzar durant la cercavila.

Moisès Maicas interactua amb l’espai i amb els elements que integren el Museu del Joguet del Catalunya i esdevé un autèntic autòmat.

La visita al Museu del Joguet de Catalunya (Figueres) ha estat totalment entranyable. Abocats a recordar la infantesa, ens hem embadalit davant de vitrines plenes de joguines, acompanyats constantment d’una música innocent i nostàlgica. Després de recórrer-lo de dalt a baix, hem seleccionat els millors espais on poder interpretar les peces de titelles escollides per a l’ocasió. Mentrestrant, el seu director, Josep Maria Joan i Rosa, ens ha explicat que cada dimecres es trobava amb en Brossa i que aquest va ser l’artífex de la xarranca que has de superar si vols sortir del museu. Una simpàtica fotografia de l’equip a la porta de la institució, acompanyats del director i d’en Joan, ha tancat la nostra visita.

L’equip d’Accions i territori al Museu del Joguet de Catalunya, acompanyats d’en Joan Brossa i del director del museu.

Caps i cercaviles, actors i titelles, textos i joguines, rapsodes i mestres de cerimònies, poemes i mímica us esperen durant les properes setmanes!

Dir Brossa

31 oct.

Josep Minguell diu el seu fragment de “Infiltración”

Quan ens plantegem l’experiència de dir poemes de 30 Divisió (1950) i el text «Infiltración» (1938) al Poble Vell de Corbera d’Ebre i a les trinxeres de Vilalba dels Arcs, ho fem per apropar-nos des de l’actualitat a l’experiència d’un episodi històric de la Guerra Civil que Joan Brossa descriu amb una precisió i una objectivitat colpidores. No es tracta de fer un docudrama, ni d’interpretar el jove Joan Brossa a les trinxeres republicanes de la batalla del Segre, on el van ferir en un ull. Una temptativa d’escenificació en aquest context resultaria artificiosa, accessòria i, probablement, poc creïble. Es tracta, doncs, de centrar-se en el text, per tal que es manifesti en aquests indrets amb naturalitat, ple de significació i de matisos per mitjà de la veu i la presència dels actors. Territori i paraules conflueixen al cap dels anys i els textos de Brossa desvetllen la memòria de la pols, de les pedres i la runa.

Tres actors, tres generacions i tres aproximacions a la poètica de l’autor: Josep Minguell, Sílvia Bel i David Marcé.[1] Durant els assajos en què treballem els poemes de 30 Divisió, els actors no interpreten cap personatge, se situen ells mateixos en les circumstàncies que descriuen els poemes i tenim present la perspectiva temporal que tenia Brossa quan els va escriure. Josep Minguell busca l’interlocutor per dir «Ofensiva a Montsec», sobri, amb la naturalitat d’algú que reviu els fets i la lucidesa que dóna el pas del temps.

Josep Minguell busca l’interlocutor per dir “Ofensiva a Montsec”

Sílvia Bel se centra en el matís, en el registre profund de la seva veu per dir «La batalla del Segre o la segona naixença». Narra amb la intensitat i el ritme justos els aspectes descriptius del poema i n’explora l’emoció continguda sense desvetllar el misteri de la part més biogràfica i irreal del poema, en què Brossa parla de l’enigma d’una veu que el va salvar dels efectes letals d’una bomba. David Marcé s’aproxima a «El combat» i «A segona línia» amb un esperit fresc, desinhibit i sense prejudicis. En el procés de treball intueix el repte d’arribar al fons dels poemes i d’aconseguir que els versos flueixin sense traces de dramatisme, amb el significat just que expressen.

Per treballar «Infiltración», que és el primer text que va escriure Joan Brossa, en castellà, per al butlletí de la 30a Divisió, prenem una drecera diferent i ens centrem en el concepte de lectura. Dividim el text respectant-ne els apartats i el repartim entre els tres actors. Es tracta d’una lectura nítida dels esdeveniments que relata l’autor, que signa així l’article: «J. Brosa, Soldado, Batallón de Montaña Divisionario.» La lectura ofereix un distanciament que permet als actors i a l’actriu, a partir d’ells mateixos, d’endinsar-se en els esdeveniments de l’escaramussa en territori enemic que descriu Brossa. Això fa que el propi relat es descabdelli i que els fets que narra prenguin interès. La lectura atenta del text i el timbre suggeridor de les veus permeten que aflori l’entusiasme per la causa republicana d’un article que pretén aixecar la moral dels combatents. En contrast amb la mirada contundent i objectiva sobre la batalla del Segre que mostren els poemes de 30 Divisió, a «Infiltración» trobem l’espurna d’un ideal (potser ingenu, però gens pamfletari) que pot transformar l’home.

La tria de textos feta per Glòria Bordons, els plantejaments compartits amb Toni Giró i la mirada professional i inestimable d’Adolf Alcañiz en l’àmbit audiovisual alenen l’esperit d’aquesta primera aventura de Joan Brossa: Accions i territori, que, un cop editada, esdevindrà una peça de videoart que podreu visionar al bloc del projecte.


[1]   Josep Minguell ha conegut Joan Brossa i ha viscut generacionalment l’aportació de la seva «poesia escènica» a la dramatúrgia del nostre país, però és la primera vegada que s’implica directament en un projecte de l’autor. Sílvia Bel ha participat en diferents posades en escena d’obres de Brossa (Quan serà pintada una escena de fons sense fí?, al Mercat de les Flors, dins el Festival Grec, i La xarxa, al Brossa Espai Escènic). David Marcé va participar recentment en El darrer triangle (a La Seca – Espai Brossa), un muntatge a partir de textos de l’autor.

Joan Brossa i la guerra civil espanyola

11 oct.

La nostra primera acció parteix dels inicis literaris de Joan Brossa. És curiós que aquests es produïssin en el front, en plena guerra civil espanyola, i en castellà.  El seu primer text, “Infiltración”, fou publicat al Butlletí de la 30 Divisió i, com ell mateix explicà a Lluís Permanyer (records Brossa x Brossa. Barcelona: Edicions la Campana, 1999, p. 52-53):

Primer text escrit de Joan Brossa

En tornar al campament, se’m va ocórrer de redactar un text senzill i realista en què descrivia els fets viscuts, sense cap pretensió literària, com si escrivís una carta a un amic; em va sortir a raig i no vaig haver de corregir res. En acabar ho vaig ensenyar al comissari. Li va agradar molt i ho va mostrar al capità. Aquest va decidir l’endemà formar el Batalló i llegir-lo en públic; després va ser publicat al butlletí mensual de la 30 Divisió. Aquest va ser el meu primer text escrit.

Tot i que Brossa estigué en el front de Lleida, al Montsec, realitzarem aquesta acció al poble vell de Corbera d’Ebre i a les trinxeres de Vilalba dels Arcs perquè són espais museïtzats pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre i perquè Brossa col·laborà l’any 1988 en el projecte «L’abecedari de la llibertat» amb un poema corpori, una gran bota que representa l’opressió, la violència i el genocidi portat a terme per l’exèrcit dels nacionals. El lema del poema és “Contra l’oblit, som!”, una contrarèplica de tots els monuments commemoratius de la victòria franquista.

Abecedari de la Llibertat. Poble vell de Corbera d’Ebre. Poema de Brossa.

L’any 1950 Brossa recuperà els records viscuts a la batalla del Segre i, especialment, els fets relacionats amb la ferida que li produí una cataracta traumàtica  a l’ull esquerre. El llibre que en resultà es titula 30 Divisió i conté quatre poemes en els quals explica una ofensiva, un combat, el fet que gairebé li costà la vida (“La batalla del Segre o la segona naixença”) i la visió des de segona línia. Els versos són molt descriptius i ens van introduint poc a poc als esdeveniments viscuts. De vegades, com ara “A segona línia”, el poema és un travelling objectiu. Els consells del poeta Cabral de Melo als joves de Dau al Set s’hi fan ressò. Com digué Brossa anys més tard: aquests poemes no es basen en la complexitat del llenguatge sinó en la simplicitat i en determinat enquadrament de l’entorn. La imaginació se simplifica per tal d’obtenir una major intensitat. 

%d bloggers like this: