Peces hipnagògiques i TRICUSPIS

27 nov.

Les angúnies d’en titella o la família encantada i He deixat l’aixeta de l’aigüera oberta a la nit indicada. Pel corredor he trobat una poma on hi ha escrits al damunt els mots: He deixat…, són dues peces de titelles breus de l’època hipnagògica escrites el 1948. Atès que Brossa va fer la donació del manuscrit de la primera peça i de la primera pàgina de la segona al Museu del Joguet de Catalunya, aquest material és el punt de partida de l’acció en aquest territori.

L’estructura d’aquestes peces és essencial. Formalment gairebé s’assemblen a l’espina d’un peix. L’encadenament de repeticions de mots precedits de petites variacions lingüístiques (articles, preposicions, verbs…) desencadena un efecte hipnòtic semblant al de les peces d’art cinètic de Marcel Duchamp.

Rotary glass plates, de Marcel Duchamp

Aquest llenguatge sintètic provoca un joc escènic singular. Si el text es diu en veu alta i el ritme és just, ens rebel·la aspectes ocults de l’escriptura hipnagògica. En dir-se una i una altra vegada el ressò d’un mot pren noves significacions que l’alliberen del camp semàntic convencional i pren una intensitat captivadora. Aquest efecte inusual dóna volada als protagonistes de les peces. A la primera peça els noms dels personatges són tradicionals i pertanyen a l’imaginari del gènere (Tòfol, Titella, Marieta o Dimoni) i els personatges de la segona peça són una dona i tres arlequins. El contrast del text amb els elements convencionals del gènere que Brossa incorpora (i que esdevindrà un tret significatiu de la poesia escènica de l’autor) resulta poètic, té traces iròniques estimulants i dóna un nou alè al món de les titelles: una mirada fresca i radical.

Tricuspis és el fregolisme que hem triat per enregistrar-lo a la Sala Fregoli, on s’exposa la col·lecció de peces de Brossa donades al museu relacionades amb aquest transformista que Brossa admirava. Pierrot, Arlequí i Colombina visitaran la sala i els jocs i metàfores de Tricuspis exploraran en una acció efímera l’esperit d’aquest artista múltiple, singular, inclassificable i ben present al conjunt de l’obra brossiana.

Cartell exposat a la Sala Fregoli del Museu del Joguet de Catalunya

De banyes i garrots

21 nov.

Arran de la lectura de les peces que es desplegaran a l’acció 02 al Museu del Joguet de Catalunya a Figueres, es planteja la necessitat de recórrer a elements que, a manera d’atributs, complementen la personalitat d’alguns dels personatges que apareixen en les obres. Amb la voluntat manifesta de donar presència a elements escultòrics que s’inspiren en el món brossià però neixen del meu bagatge material i de la mirada conceptual que exerceixo sobre les formes, sorgeixen aquestes peces.

Tant les banyes com els garrots són elements iconogràfics ben presents en la cultura popular i les manifestacions artístiques de totes les èpoques,  i per a Brossa exercien una fascinació en la seva imatgeria carnavalesca i popular. Banyes i garrots encarnen visions alliçonadores i moralistes del món basades en la gestió de la por com a mecanisme de control social i la pervivència del status quo, però alhora són usades també en una deriva popular i desenfadada que ironitza sobre els mateixos estaments moralitzadors amb sorna; només cal pensar en els dimonis dels nostres pastorets o en la iconografia dels nostres jocs de cartes.

Aquí teniu un recull d’imatges que estableixen una genealogia subjectiva que inspira i reflecteix la realització d’aquests objectes.

> Banyes i bastos

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Joan Brossa i les joguines

14 nov.

Joan Brossa tingué una especial predilecció pel món de les joguines. Són moltes les entrevistes en què parlà de la impressió que li causà una gran caixa del fabricant Borràs que arribà a casa quan era petit (fou el pagament en espècies al seu pare per una feina de gravats): «en ser oberta, vaig descobrir enlluernat que contenia tots els jocs que comercialitzava aquell fabricant: “La escalera”, “La oca”, “La pesca mágica”, “El adivino mágico”, un zoòtrop, unes construccions, un mosaic, un dòmino circular, un gran trencaclosques, etc., alguns dels quals encara conservo. Per a mi va ser com una epifania gran, perquè no tenia gaires joguines […] El que em sabia sempre més greu era que els Reis em portessin coses útils; quan la meva mare em deia, per exemple, aquest any els Reis et portaran unes sabates i una samarreta, li replicava: “No, no, jo vull un tren i un teatre”» (Lluís Permanyer, records Brossa x Brossa, Barcelona, La Campana, 1999).

Joan Brossa, de petit, amb un cavall de cartró.

La màgia de les joguines el fascinava i les instruccions dels jocs eren un món especial (podeu escoltar el poeta dient-ne unes tot clicant aquí -extret del CD-Rom Dotze sentits, editat per la UPF, Proa i l’Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona l’any 1996) que després traslladà a molts poemes (a Em va fer Joan Brossa de 1950 trobem “El joc de l’oca”, una senzilla descripció de què és i com s’hi juga). En aquest sentit el llibre El camí de l’oca, de 1981, realitzat conjuntament amb José Niebla, és un exemple paradigmàtic de com les instruccions d’un joc es poden convertir en la base d’una reflexió poèticoartística sobre la vida. 

Llibre “El camí de l’oca”, de l’any 1981, realitzat per Joan Brossa i José Niebla.

Aquesta fascinació pel món de la infantesa portà Brossa a col·leccionar joguines antigues i a conèixer-ne diversos col·leccionistes. Per això, quan Josep Maria Joan i Rosa inaugurà el 1982 el Museu del Joguet de Catalunya es convertí en un fidel seguidor i admirador d’aquest espai figuerenc. Un magnífic exemple n’és la Sextina en el Museu de Joguets de Figueres, que incorporà al llibre homònim realitzat conjuntament amb Antoni Tàpies l’any 1985.  A part de recomanar-lo als amics i d’anar-hi sovint, l’any 1986 hi féu donació de dos manuscrits: una peça de titelles inèdita de 1948 i un manuscrit de la mateixa data sobre el teatre. Poc abans de la seva mort (12 de desembre de 1998), el Museu es reobrí triplicant el seu espai, de la qual cosa Brossa se n’alegrà moltíssim. Per voluntat del poeta, les seves joguines i la col·lecció sobre Frègoli que havia anat recollint al llarg de molts anys anaren a parar al Museu. A l’auditori es troba exposada la col·lecció Frègoli i per aquest motiu porta el nom “Brossa-Frègoli”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En aquest primer any del projecte Accions i Territori no podia faltar el principal referent d’aquest món emocional de la infantesa, no només perquè Brossa apreciés les joguines sinó per mostrar “contemporàniament” l’esperit que això representa: el nen que tots portem dins nostre, l’espurna d’innocència i d’ingenuïtat que hauríem de mantenir per viure en un continu descobriment, la disposició lúdica que ens convida a pensar la vida com una petita aventura, etc.

Per desenvolupar la nostra acció al Museu hem partit dels manuscrits que Brossa hi va cedir. Tant l’un com l’altre pertanyen a l’època de Dau al Set i en tenen totes les característiques: manca de sintaxi, desconnexions, absurd… tot conservant l’origen hipnagògic de l’escriptura de Brossa. El que es refereix al teatre ens ha donat l’entrada a l’acció: és una repetició sense sentit de sintagmes referits a un art que Brossa associava al joc i a la transformació; una obertura als límits del que aquest art representa.

Joan Brossa, manuscrit de 1948 cedit al Museu del Joguet de Catalunya. Imatge de Toni Giró.

Pel que fa a l’acció en ella mateixa, ens hem cenyit a la peça de titelles donada al Museu: Les angúnies del titella o la família encantada, a la qual hem sumat una altra, He deixat l’aixeta de l’aigüera oberta…també de 1948 i publicada al primer volum de poesia escènica, el primer full manuscrit de la qual també era entre els que Brossa donà a Figueres. Les dates d’escriptura són molt properes i se situen només en quatre dies de diferència. És curiós constatar que una altra peça de titelles que Brossa publicà a la revista mataronina Vèrtex el gener de 1995 fou escrita també en els mateixos dies. Indagar en els perquès d’aquesta aproximació del poeta al teatre de titelles podria portar a tota una tesi. Tanmateix, mireu-vos el text i properament prometem donar-vos alguna pista de lectura.

Tricuspis, fregolisme de Joan Brossa (1965-1966). Imatge de Toni Giró.

La segona part de l’acció se centrarà en una peça de transformisme, Tricuspis, un monòleg de transformació que pertany als Fregolismes de Brossa (1965-1966) i que ens semblava molt representatiu tant del que Frègoli significà per a Brossa com de la idea que ell tenia sobre el teatre: Carnaval i Commedia dell’arte.

Trepitjant nous territoris…

7 nov.

Després de completar la primera acció als Espais de la Batalla de l’Ebre, ens hem traslladat als dos punts següents que conformaran la geografia vital d’aquest viatge: Figueres i Sant Adrià del Besòs. Durant les darreres setmanes, a banda de recollir material textual i de conceptualitzar cadascuna de les accions previstes, ha estat necessari “trepitjar” el territori per tal de concebre físicament les diferents intervencions. Malauradament, aquesta tardor hem hagut de modificar el nostre calendari: la pluja, els dies festius i la campanya electoral han estat els responsables d’haver de traslladar la que era la nostra segona acció (“Record d’un malson”) a mitjans de gener, de manera que passa a ésser la tercera intervenció prevista dins d’aquest primer cicle. El que té de bo aquest projecte és que l’ordre dels factors no altera els resultats.

El cap de Porcioles ens rep al Museu de la Immigració de Catalunya.
Composició fotogràfica realitzada per Toni Giró.

La rebuda al Museu de la Immigració de Catalunya (Sant Adrià del Besòs) per part de la seva directora, Imma Boj, ha estat d’allò més acollidora i interessant. Boj s’ha mostrat molt entusiasta amb la iniciativa i ha recordat perfectament el dia en què es va inaugurar el poema objecte “Record d’un malson”. Ha estat molt gratificant per a nosaltres rebre un recull de premsa amb tota la itinerància que va fer el cap de Porcioles per Sant Adrià del Besòs abans d’instal·lar-se definitivament en aquest museu ja que aquest tipus de material és el que dóna consistència documental al nostre projecte. Per la seva banda, David Linares, responsable de cultura de l’Ajuntament de la vila, ha passejat amb nosaltres per tal de trobar el millor itinerari a realitzar durant la cercavila.

Moisès Maicas interactua amb l’espai i amb els elements que integren el Museu del Joguet del Catalunya i esdevé un autèntic autòmat.

La visita al Museu del Joguet de Catalunya (Figueres) ha estat totalment entranyable. Abocats a recordar la infantesa, ens hem embadalit davant de vitrines plenes de joguines, acompanyats constantment d’una música innocent i nostàlgica. Després de recórrer-lo de dalt a baix, hem seleccionat els millors espais on poder interpretar les peces de titelles escollides per a l’ocasió. Mentrestrant, el seu director, Josep Maria Joan i Rosa, ens ha explicat que cada dimecres es trobava amb en Brossa i que aquest va ser l’artífex de la xarranca que has de superar si vols sortir del museu. Una simpàtica fotografia de l’equip a la porta de la institució, acompanyats del director i d’en Joan, ha tancat la nostra visita.

L’equip d’Accions i territori al Museu del Joguet de Catalunya, acompanyats d’en Joan Brossa i del director del museu.

Caps i cercaviles, actors i titelles, textos i joguines, rapsodes i mestres de cerimònies, poemes i mímica us esperen durant les properes setmanes!

Dir Brossa

31 oct.

Josep Minguell diu el seu fragment de “Infiltración”

Quan ens plantegem l’experiència de dir poemes de 30 Divisió (1950) i el text «Infiltración» (1938) al Poble Vell de Corbera d’Ebre i a les trinxeres de Vilalba dels Arcs, ho fem per apropar-nos des de l’actualitat a l’experiència d’un episodi històric de la Guerra Civil que Joan Brossa descriu amb una precisió i una objectivitat colpidores. No es tracta de fer un docudrama, ni d’interpretar el jove Joan Brossa a les trinxeres republicanes de la batalla del Segre, on el van ferir en un ull. Una temptativa d’escenificació en aquest context resultaria artificiosa, accessòria i, probablement, poc creïble. Es tracta, doncs, de centrar-se en el text, per tal que es manifesti en aquests indrets amb naturalitat, ple de significació i de matisos per mitjà de la veu i la presència dels actors. Territori i paraules conflueixen al cap dels anys i els textos de Brossa desvetllen la memòria de la pols, de les pedres i la runa.

Tres actors, tres generacions i tres aproximacions a la poètica de l’autor: Josep Minguell, Sílvia Bel i David Marcé.[1] Durant els assajos en què treballem els poemes de 30 Divisió, els actors no interpreten cap personatge, se situen ells mateixos en les circumstàncies que descriuen els poemes i tenim present la perspectiva temporal que tenia Brossa quan els va escriure. Josep Minguell busca l’interlocutor per dir «Ofensiva a Montsec», sobri, amb la naturalitat d’algú que reviu els fets i la lucidesa que dóna el pas del temps.

Josep Minguell busca l’interlocutor per dir “Ofensiva a Montsec”

Sílvia Bel se centra en el matís, en el registre profund de la seva veu per dir «La batalla del Segre o la segona naixença». Narra amb la intensitat i el ritme justos els aspectes descriptius del poema i n’explora l’emoció continguda sense desvetllar el misteri de la part més biogràfica i irreal del poema, en què Brossa parla de l’enigma d’una veu que el va salvar dels efectes letals d’una bomba. David Marcé s’aproxima a «El combat» i «A segona línia» amb un esperit fresc, desinhibit i sense prejudicis. En el procés de treball intueix el repte d’arribar al fons dels poemes i d’aconseguir que els versos flueixin sense traces de dramatisme, amb el significat just que expressen.

Per treballar «Infiltración», que és el primer text que va escriure Joan Brossa, en castellà, per al butlletí de la 30a Divisió, prenem una drecera diferent i ens centrem en el concepte de lectura. Dividim el text respectant-ne els apartats i el repartim entre els tres actors. Es tracta d’una lectura nítida dels esdeveniments que relata l’autor, que signa així l’article: «J. Brosa, Soldado, Batallón de Montaña Divisionario.» La lectura ofereix un distanciament que permet als actors i a l’actriu, a partir d’ells mateixos, d’endinsar-se en els esdeveniments de l’escaramussa en territori enemic que descriu Brossa. Això fa que el propi relat es descabdelli i que els fets que narra prenguin interès. La lectura atenta del text i el timbre suggeridor de les veus permeten que aflori l’entusiasme per la causa republicana d’un article que pretén aixecar la moral dels combatents. En contrast amb la mirada contundent i objectiva sobre la batalla del Segre que mostren els poemes de 30 Divisió, a «Infiltración» trobem l’espurna d’un ideal (potser ingenu, però gens pamfletari) que pot transformar l’home.

La tria de textos feta per Glòria Bordons, els plantejaments compartits amb Toni Giró i la mirada professional i inestimable d’Adolf Alcañiz en l’àmbit audiovisual alenen l’esperit d’aquesta primera aventura de Joan Brossa: Accions i territori, que, un cop editada, esdevindrà una peça de videoart que podreu visionar al bloc del projecte.


[1]   Josep Minguell ha conegut Joan Brossa i ha viscut generacionalment l’aportació de la seva «poesia escènica» a la dramatúrgia del nostre país, però és la primera vegada que s’implica directament en un projecte de l’autor. Sílvia Bel ha participat en diferents posades en escena d’obres de Brossa (Quan serà pintada una escena de fons sense fí?, al Mercat de les Flors, dins el Festival Grec, i La xarxa, al Brossa Espai Escènic). David Marcé va participar recentment en El darrer triangle (a La Seca – Espai Brossa), un muntatge a partir de textos de l’autor.

Teatre d’operacions (II)

21 oct.

Plànol definitiu per a la preparació topogràfica del Tir (Adjunt nº 7bis). 1938.
Fons Monés de la guerra civil, http://cartotecadigital.icc.cat

Teatre d’operacions és el nom que es dóna habitualment a la representació formal del conjunt de tècniques i estratègies que les intel·ligències militars despleguen en l’ocupació d’un territori. Aquest desplegament instrumental dels operatius es dóna a partir de sistemes de representació diversos segons el desenvolupament tecnològic corresponent a cada context històric i pretén facilitar la consecució dels objectius militars en funció de directrius polítiques i interessos geoestratègics determinats. El teatre d’operacions seria una subàrea dins un teatre de guerra que es defineix per la zona en la qual es desenvolupen esdeveniments militars importants i que pot incloure indistintament els espais aeri, terrestre i marítim.

Sala d’operacions del Comandament de la RAF a Bentley Priory, Stanmore, Middlesex, 14 de febrer de 1940. Desplegament del teatre d’operacions a la Segona Guerra Mundial. Imperial War Museum

Des d’un punt de vista geogràfic, aquest concepte denota una porció de territori sobre la qual preval la guerra i que té els seus límits definits i protegits per provocar un cert aïllament. Aquesta protecció consisteix en fortaleses, obstacles naturals presents a l’àrea geogràfica o en el fet de mantenir una distància de separació considerable respecte a la resta d’espai afectat per la guerra. Aquesta porció no és simplement una part del conjunt, sinó que representa un petit conjunt complet que, en si mateix, està en condicions de canviar el que succeeix en altres punts d’assentament de la guerra i per tant pot tenir conseqüències i efectes que poden influir-hi directament.

Així doncs, el context geogràfic determinat pels dos rius, el Segre —on Joan Brossa va estar destacat com a soldat— i l’Ebre —on hem desenvolupat la primera acció del nostre projecte—, compleix amb escreix les condicions per ser considerat teatre d’operacions rellevants en el context de la Guerra Civil espanyola. Quan trepitgem aquest terrenys i revisem els documents històrics que ens parlen de les circumstàncies en què es van desenvolupar les ofensives i contraofensives, així com el desplegament de mitjans humans i tècnics involucrats en el conflicte, ens adonem de la gran transcendència dels dos fronts en el desenvolupament final de la guerra.

Situazione forze rosse 18/10/1938: 28-30.000 huomini, 30 pezzi. Fons Monés de la guerra civil, http://cartotecadigital.icc.cat

Fotografia aèria del riu Ebre des de Ribarroja fins a Miravet i zones adjacents (Gandesa – Corbera)]. Fragment. 1938. Fons Monés de la guerra civil, http://cartotecadigital.icc.ca

Gràcies a l’assessorament històric de David Tormo, coordinador tècnic del Comebe, podem establir una certa cronologia dels fets d’armes en què probablement va haver d’intervenir el destacament de Joan Brossa. La 30a Divisió va formar part, des del 19 d’abril de 1938, del XI Cos d’Exèrcit, estava dirigida pel comandant Nicanor Felipe Martínez, i estava formada per les Brigades Mixtes núm. 131, 146 i 153.

C.T.V. Ufficio `I´ Situazione forze rosse della Catalogne, 2 Desembre de 1938.
Fons Monés de la guerra civil, http://cartotecadigital.icc.cat

La seva participació en la batalla del Segre va començar el 22 de maig, amb l’atac al cap de Pont de la Baronia al sud del cap de pont de Tremp, al sector comprés entre lo Peladet (actualment cota 1461) i el barranc de Badaüll, sense que aparentment aconseguissin complir els seus objectius. El mateix dia, aprofitant la foscor, algunes unitats van participar en una infiltració per la cara nord del Montsec, cap a l’ermita de Sant Salvador en direcció al riu Barcedana. Els assaltants van haver de retirar-se en veure’s sorpresos pels defensors, que eren de la 6a Bandera de Falange. Durant la jornada, unitats de la 30a Divisió participen en l’atac contra les cotes que envolten la Baronia.

  • El 23 de maig, participen en els atacs que des de Rúbies es fan contra la Baronia, i tampoc tenen èxit.
  • El 24 de maig tornen a provar de forçar el sector entre la cota de la lo Peladet i el barranc de Badaüll. No van aconseguir els seus objectius, però sembla que aquell dia els combats van ser èpics, i que van arribar a les filferrades enemigues.
  • El 25 s’assalta la cota 692 a la zona de la Baronia.
  • El 26 i 27 la divisió torna a atacar la zona de la Baronia. Segons algunes fonts els combats d’aquells dies van ser molt durs i sagnants, sense que els republicans, però, assolissin els seus objectius.

En certa manera, les vicissituds i el fracàs militar per part de la unitat de Brossa, més enllà de ser precedent i auguri del que seria després la desfeta de l’exèrcit de la República i la conseqüent pèrdua de llibertats, semblen conjurar-se amb el destí quan el fereixen greument, cosa que tal com més tard descriu, no només el salva sinó que li desperta una mena de intuïció creativa i interès pels móns de la realitat subconscient i de la poesia vital.

Amb la nostra acció recomposem a partir dels indicis mostrats en el seus textos un context històric i un territori geogràfic i emocional, per donar cobertura audiovisual a les seves pròpies paraules. Aquestes ens permeten desplegar creativament el nostre propi teatre d’operacions i ho fem sentint-nos animats i lliures per la vocació combativa i altament compromesa del poeta, tant en els diferents moments històrics que li van tocar viure, com en la seva projecció creativa cap al futur.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Teatre d’operacions (I)

16 oct.

Mapa de la 2a ofensiva de l’Ebre. Realitzat per la secció topogràfica de l’Artilleria legionària del C.T.V.
[Corpo Truppe Volontarie]. Fons Monés. Institut Cartogràfic de Catalunya.

El rodatge realitzat aquest cap de setmana als Espais de la Batalla de l’Ebre, concretament al Poble Vell de Corbera d’Ebre i a les trinxeres de Vilalba dels  Arcs, suposa l’inici d’un llarg trajecte que durarà cinc anys i que, malgrat tenir una ruta predefinida, desconeix les dreceres i es deixa sorprendre pels diversos paisatges i mitjans que possibiliten les derives creatives del projecte. Aquesta és un camí amb antecedents i sintonies que val la pena anomenar a tall de breu genealogia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan parlem de territori estem fent una referència espacial amb denses connotacions culturals. Habitualment es considera el territori com la zona d’actuació d’un grup. En aquest sentit, s’escau que un projecte artístic contemporani es plantegi l’encaix, el mapeig i l’actuació a l’entorn d’un territori concret. En el nostre cas, unim a la paraula “territori” la transitivitat implícita en el substantiu accions, la qual cosa defineix el nostre àmbit d’actuació.

Amb el flâneur baudelairià i sobretot a partir de les pràctiques de les segones avantguardes, s’inicien tot un seguit d’actituds creatives que no es resolen únicament en la producció inequívoca d’objectes artístics, sinó que es defineixen en la importància del procés i l’experiència del tempteig com a finalitat. Entre aquestes són significatives les pràctiques que plantegen el recorregut espacial -l’excursió- d’una manera paral·lela a la vida, com una opció existencial i política que genera experiència i, per tant, contingut i discurs. Així, els passejos creatius i les intervencions en el paisatge aniran poblant l’inventari de les pràctiques artístiques del segle XX.

Des dels comportaments lligats al land-art  i als site-specific, fins a les derivacions situacionistes, s’ha dut a terme un extens nombre d’inscripcions artístiques sobre el territori. Són també freqüents les aproximacions de l’art a disciplines com la geografia, la sociologia, l’urbanisme o el paisatgisme, que desenvolupen eines d’interpretació, mesura, prospecció i estudi dels territoris amb finalitats planificadores i que en mans dels artistes són reapropiades amb voluntat crítica per explorar políticament i poèticament un determinat espai geogràfic.

Les runes esdevenen escultures amb memòria

Però és quan el territori esdevé un espai indefectiblement esculpit per les ferides de la història, que les sutures esdevenen presents d’una manera reconeixible. Aquest és el cas de l’escenari de la nostra primera acció, on la memòria de la batalla més acarnissada i sagnant de la Guerra Civil genera un intens silenci en el paisatge feréstec que és impossible defugir. Les paraules d’un Joan Brossa, soldat i incipient escriptor en aquell moment, ens parlen amb força vital, com les pedres, les runes i la terra excavada.

En aquest moment, en trepitjar el terreny del drama, s’activen els dispositius de la memòria -la viscuda, la narrada i la documentada- i inevitablement sorgeixen alhora la necessitat de respecte i implicació conscient amb els materials creatius que tenim entre mans, així com el compromís irrenunciable d’un exercici creatiu exigent i alhora arriscat.

Joan Brossa i la guerra civil espanyola

11 oct.

La nostra primera acció parteix dels inicis literaris de Joan Brossa. És curiós que aquests es produïssin en el front, en plena guerra civil espanyola, i en castellà.  El seu primer text, “Infiltración”, fou publicat al Butlletí de la 30 Divisió i, com ell mateix explicà a Lluís Permanyer (records Brossa x Brossa. Barcelona: Edicions la Campana, 1999, p. 52-53):

Primer text escrit de Joan Brossa

En tornar al campament, se’m va ocórrer de redactar un text senzill i realista en què descrivia els fets viscuts, sense cap pretensió literària, com si escrivís una carta a un amic; em va sortir a raig i no vaig haver de corregir res. En acabar ho vaig ensenyar al comissari. Li va agradar molt i ho va mostrar al capità. Aquest va decidir l’endemà formar el Batalló i llegir-lo en públic; després va ser publicat al butlletí mensual de la 30 Divisió. Aquest va ser el meu primer text escrit.

Tot i que Brossa estigué en el front de Lleida, al Montsec, realitzarem aquesta acció al poble vell de Corbera d’Ebre i a les trinxeres de Vilalba dels Arcs perquè són espais museïtzats pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre i perquè Brossa col·laborà l’any 1988 en el projecte «L’abecedari de la llibertat» amb un poema corpori, una gran bota que representa l’opressió, la violència i el genocidi portat a terme per l’exèrcit dels nacionals. El lema del poema és “Contra l’oblit, som!”, una contrarèplica de tots els monuments commemoratius de la victòria franquista.

Abecedari de la Llibertat. Poble vell de Corbera d’Ebre. Poema de Brossa.

L’any 1950 Brossa recuperà els records viscuts a la batalla del Segre i, especialment, els fets relacionats amb la ferida que li produí una cataracta traumàtica  a l’ull esquerre. El llibre que en resultà es titula 30 Divisió i conté quatre poemes en els quals explica una ofensiva, un combat, el fet que gairebé li costà la vida (“La batalla del Segre o la segona naixença”) i la visió des de segona línia. Els versos són molt descriptius i ens van introduint poc a poc als esdeveniments viscuts. De vegades, com ara “A segona línia”, el poema és un travelling objectiu. Els consells del poeta Cabral de Melo als joves de Dau al Set s’hi fan ressò. Com digué Brossa anys més tard: aquests poemes no es basen en la complexitat del llenguatge sinó en la simplicitat i en determinat enquadrament de l’entorn. La imaginació se simplifica per tal d’obtenir una major intensitat. 

Benvinguts al nostre bloc!

11 oct.

Dintre del procés de transformació que la Fundació Joan Brossa està experimentant en els darrers mesos, volem presentar-vos aquesta iniciativa pionera i única en el nostre país. Una iniciativa que parteix d’una mirada creativa polièdrica, en construcció permanent, que rellegeix i actualitza el missatge brossià en el nostre dia a dia i que tindrà una durada de cinc anys. Al final d’aquest periple haurem aconseguit construir un mapa geogràfic, vital i personal del nostre poeta i, a la vegada, redibuixar el territori brossià a partir de les nostres intervencions.

En aquest bloc trobareu una part de continguts fixos on podreu consultar tota la informació referida al projecte (presentació, accions en curs i contacte) i una part dinàmica on introduirem les entrades, a mode de bitàcola. D’altra banda, a partir de l’aplicació Google Maps que teniu a la dreta, podreu visualitzar tots els espais que han estat intervinguts per la nostra presència a partir de diferents fars que així ens ho indicaran.

A mesura que el projecte vagi evolucionant, anirem actualitzant el bloc amb textos brossians inèdits o simbòlics escollits per a algunes accions, fotografies dels assajos i de les visites realitzats als diferents indrets, enllaços sobre esdeveniments o figures en les quals ens hem inspirat durant la concepció d’alguna acció i, sobretot, resultats gràfics i visuals de cadascuna de les nostres intervencions.

Hi podreu deixar tots els vostres comentaris, reflexions i opinions ja que aquest és un bloc interactiu on la vostra participació és fonamental. A més a més, us animem a seguir la pàgina de Facebook de la Fundació Joan Brossa on també potenciarem la iniciativa des d’un vessant interactiu i dinàmic.

Ja estem preparant les dues primeres accions del projecte: aquest proper dissabte visitem els espais de la Batalla de l’Ebre i el següent anem a Sant Adrià del Besòs. Estigueu ben atents perquè en els propers dies us en parlarem. Esperem que la proposta us resulti interessant i us convidem a acompanyar-nos en aquest llarg viatge que segur que us sorprendrà!

%d bloggers like this: