Archive | Acció 1. El combat. RSS feed for this section

Tanquem el primer acte i projectem el següent

1 març

Dimarts 26 de febrer de 2013 es presentà públicament el projecte “Joan Brossa: Accions i territori” a la sala Joan Brossa de La Seca. Espai Brossa. A través d’aquest acte, es pretenia donar a conèixer la iniciativa i, a la vegada, mostrar els resultats de les tres accions realitzades fins al moment. 

D’una forma distesa, els tres responsables de la iniciativa (Glòria Bordons, Moisès Maicas i Toni Giró) van anar explicant el procés de creació de les accions, des del seu plantejament fins a la seva materialització. La Glòria s’encarregà d’“El Combat”, en Moisès exposà “Les angúnies d’en Titella” i en Toni presentà “Record d’un malson”. Aquestes explicacions anaren acompanyades de les filmacions produïdes i editades per l’Adolf Alcañiz i, en el cas de la darrera, d’un reportatge fotogràfic. Canvis en la concepció de la peça i la manca de temps van impedir visualitzar els resultats de l’acció de Sant Adrià de Besòs.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Damunt d’un escenari i amb unes projeccions d’una finor magistral, la trentena de persones que assistiren a l’acte van poder percebre que “Joan Brossa: Accions i territori” és una proposta única i innovadora. Durant el torn de preguntes, es demanà quines accions es preveuen enguany.  La Glòria comentà que s’estan plantejant diferents possibilitats per a la nova etapa del projecte: Wagner com a protagonista indiscutible del 2013 i espais com Montserrat, Céret o Girona, per la seva catalanitat o importància dintre dels corrents avantguardistes, semblen algunes de les alternatives possibles a l’hora de parlar dels referents brossians. 

Durant la presentació, es van destacar diferents idees sempre lligades al work-in-progress i a les possibilitats que aquest procés de treball genera: la incorporació d’un càmera professional, com és l’Adolf, que filmi i editi cada peça, la creació d’un treball documental a partir de les diferents accions realitzades i de tot el material creat, la importància del bloc com a mitjà de comunicació i de difusió de la iniciativa,…   

Per la seva banda, la Fundació Joan Brossa preparà un dossier de premsa adreçat als mitjans de comunicació per tal de donar a conèixer la iniciativa. Alguns ja s’han fet ressò de la notícia. Aquí teniu els enllaços:

Durant les properes setmanes, s’aniran penjant els vídeos de les tres accions corresponents al primer acte en aquest bloc. També se us anirà informant sobre el nou procés de treball per tal de definir la nova fase. 

Esperem que hàgiu gaudit de l’experiència i que continueu amb nosaltres aquest viatge!

Desvetllem els secrets de “Joan Brossa: Accions i territori”

22 febr.

Després d’uns mesos d’intens treball, la Fundació Joan Brossa presenta el primer acte del projecte “Joan Brossa: Accions i territori”. A través d’aquest acte, que tindrà lloc dimarts 26 de febrer a les 19h a la sala Joan Brossa de La Seca. Espai Brossa, podreu conèixer els primers resultats de la iniciativa: es visualitzaran alguns vídeos i fotografies de les diferents accions realitzades, es comentaran alguns dels aspectes tractats en aquest bloc i els protagonistes del projecte (Glòria Bordons, Toni Giró, Moisès Maicas i Adolf Alcañiz) ens parlaran de les seves impressions. A la vegada, s’apuntaran algunes de les temàtiques i dels emplaçaments que es treballaran enguany.  

Us recordem que les tres accions que s’han realitzat fins al moment són: “El combat” als Espais de la Batalla de l’Ebre, “Les angúnies d’en Titella” , al Museu del Joguet de Catalunya a Figueres i “Record d’un malson” a Sant Adrià de Besòs.

Invitació a la presentació Joan Brossa_Accions i Territori

Esperem la vostra assistència!

Trepitjant nous territoris…

7 nov.

Després de completar la primera acció als Espais de la Batalla de l’Ebre, ens hem traslladat als dos punts següents que conformaran la geografia vital d’aquest viatge: Figueres i Sant Adrià del Besòs. Durant les darreres setmanes, a banda de recollir material textual i de conceptualitzar cadascuna de les accions previstes, ha estat necessari “trepitjar” el territori per tal de concebre físicament les diferents intervencions. Malauradament, aquesta tardor hem hagut de modificar el nostre calendari: la pluja, els dies festius i la campanya electoral han estat els responsables d’haver de traslladar la que era la nostra segona acció (“Record d’un malson”) a mitjans de gener, de manera que passa a ésser la tercera intervenció prevista dins d’aquest primer cicle. El que té de bo aquest projecte és que l’ordre dels factors no altera els resultats.

El cap de Porcioles ens rep al Museu de la Immigració de Catalunya.
Composició fotogràfica realitzada per Toni Giró.

La rebuda al Museu de la Immigració de Catalunya (Sant Adrià del Besòs) per part de la seva directora, Imma Boj, ha estat d’allò més acollidora i interessant. Boj s’ha mostrat molt entusiasta amb la iniciativa i ha recordat perfectament el dia en què es va inaugurar el poema objecte “Record d’un malson”. Ha estat molt gratificant per a nosaltres rebre un recull de premsa amb tota la itinerància que va fer el cap de Porcioles per Sant Adrià del Besòs abans d’instal·lar-se definitivament en aquest museu ja que aquest tipus de material és el que dóna consistència documental al nostre projecte. Per la seva banda, David Linares, responsable de cultura de l’Ajuntament de la vila, ha passejat amb nosaltres per tal de trobar el millor itinerari a realitzar durant la cercavila.

Moisès Maicas interactua amb l’espai i amb els elements que integren el Museu del Joguet del Catalunya i esdevé un autèntic autòmat.

La visita al Museu del Joguet de Catalunya (Figueres) ha estat totalment entranyable. Abocats a recordar la infantesa, ens hem embadalit davant de vitrines plenes de joguines, acompanyats constantment d’una música innocent i nostàlgica. Després de recórrer-lo de dalt a baix, hem seleccionat els millors espais on poder interpretar les peces de titelles escollides per a l’ocasió. Mentrestrant, el seu director, Josep Maria Joan i Rosa, ens ha explicat que cada dimecres es trobava amb en Brossa i que aquest va ser l’artífex de la xarranca que has de superar si vols sortir del museu. Una simpàtica fotografia de l’equip a la porta de la institució, acompanyats del director i d’en Joan, ha tancat la nostra visita.

L’equip d’Accions i territori al Museu del Joguet de Catalunya, acompanyats d’en Joan Brossa i del director del museu.

Caps i cercaviles, actors i titelles, textos i joguines, rapsodes i mestres de cerimònies, poemes i mímica us esperen durant les properes setmanes!

Dir Brossa

31 oct.

Josep Minguell diu el seu fragment de “Infiltración”

Quan ens plantegem l’experiència de dir poemes de 30 Divisió (1950) i el text «Infiltración» (1938) al Poble Vell de Corbera d’Ebre i a les trinxeres de Vilalba dels Arcs, ho fem per apropar-nos des de l’actualitat a l’experiència d’un episodi històric de la Guerra Civil que Joan Brossa descriu amb una precisió i una objectivitat colpidores. No es tracta de fer un docudrama, ni d’interpretar el jove Joan Brossa a les trinxeres republicanes de la batalla del Segre, on el van ferir en un ull. Una temptativa d’escenificació en aquest context resultaria artificiosa, accessòria i, probablement, poc creïble. Es tracta, doncs, de centrar-se en el text, per tal que es manifesti en aquests indrets amb naturalitat, ple de significació i de matisos per mitjà de la veu i la presència dels actors. Territori i paraules conflueixen al cap dels anys i els textos de Brossa desvetllen la memòria de la pols, de les pedres i la runa.

Tres actors, tres generacions i tres aproximacions a la poètica de l’autor: Josep Minguell, Sílvia Bel i David Marcé.[1] Durant els assajos en què treballem els poemes de 30 Divisió, els actors no interpreten cap personatge, se situen ells mateixos en les circumstàncies que descriuen els poemes i tenim present la perspectiva temporal que tenia Brossa quan els va escriure. Josep Minguell busca l’interlocutor per dir «Ofensiva a Montsec», sobri, amb la naturalitat d’algú que reviu els fets i la lucidesa que dóna el pas del temps.

Josep Minguell busca l’interlocutor per dir “Ofensiva a Montsec”

Sílvia Bel se centra en el matís, en el registre profund de la seva veu per dir «La batalla del Segre o la segona naixença». Narra amb la intensitat i el ritme justos els aspectes descriptius del poema i n’explora l’emoció continguda sense desvetllar el misteri de la part més biogràfica i irreal del poema, en què Brossa parla de l’enigma d’una veu que el va salvar dels efectes letals d’una bomba. David Marcé s’aproxima a «El combat» i «A segona línia» amb un esperit fresc, desinhibit i sense prejudicis. En el procés de treball intueix el repte d’arribar al fons dels poemes i d’aconseguir que els versos flueixin sense traces de dramatisme, amb el significat just que expressen.

Per treballar «Infiltración», que és el primer text que va escriure Joan Brossa, en castellà, per al butlletí de la 30a Divisió, prenem una drecera diferent i ens centrem en el concepte de lectura. Dividim el text respectant-ne els apartats i el repartim entre els tres actors. Es tracta d’una lectura nítida dels esdeveniments que relata l’autor, que signa així l’article: «J. Brosa, Soldado, Batallón de Montaña Divisionario.» La lectura ofereix un distanciament que permet als actors i a l’actriu, a partir d’ells mateixos, d’endinsar-se en els esdeveniments de l’escaramussa en territori enemic que descriu Brossa. Això fa que el propi relat es descabdelli i que els fets que narra prenguin interès. La lectura atenta del text i el timbre suggeridor de les veus permeten que aflori l’entusiasme per la causa republicana d’un article que pretén aixecar la moral dels combatents. En contrast amb la mirada contundent i objectiva sobre la batalla del Segre que mostren els poemes de 30 Divisió, a «Infiltración» trobem l’espurna d’un ideal (potser ingenu, però gens pamfletari) que pot transformar l’home.

La tria de textos feta per Glòria Bordons, els plantejaments compartits amb Toni Giró i la mirada professional i inestimable d’Adolf Alcañiz en l’àmbit audiovisual alenen l’esperit d’aquesta primera aventura de Joan Brossa: Accions i territori, que, un cop editada, esdevindrà una peça de videoart que podreu visionar al bloc del projecte.


[1]   Josep Minguell ha conegut Joan Brossa i ha viscut generacionalment l’aportació de la seva «poesia escènica» a la dramatúrgia del nostre país, però és la primera vegada que s’implica directament en un projecte de l’autor. Sílvia Bel ha participat en diferents posades en escena d’obres de Brossa (Quan serà pintada una escena de fons sense fí?, al Mercat de les Flors, dins el Festival Grec, i La xarxa, al Brossa Espai Escènic). David Marcé va participar recentment en El darrer triangle (a La Seca – Espai Brossa), un muntatge a partir de textos de l’autor.

Teatre d’operacions (II)

21 oct.

Plànol definitiu per a la preparació topogràfica del Tir (Adjunt nº 7bis). 1938.
Fons Monés de la guerra civil, http://cartotecadigital.icc.cat

Teatre d’operacions és el nom que es dóna habitualment a la representació formal del conjunt de tècniques i estratègies que les intel·ligències militars despleguen en l’ocupació d’un territori. Aquest desplegament instrumental dels operatius es dóna a partir de sistemes de representació diversos segons el desenvolupament tecnològic corresponent a cada context històric i pretén facilitar la consecució dels objectius militars en funció de directrius polítiques i interessos geoestratègics determinats. El teatre d’operacions seria una subàrea dins un teatre de guerra que es defineix per la zona en la qual es desenvolupen esdeveniments militars importants i que pot incloure indistintament els espais aeri, terrestre i marítim.

Sala d’operacions del Comandament de la RAF a Bentley Priory, Stanmore, Middlesex, 14 de febrer de 1940. Desplegament del teatre d’operacions a la Segona Guerra Mundial. Imperial War Museum

Des d’un punt de vista geogràfic, aquest concepte denota una porció de territori sobre la qual preval la guerra i que té els seus límits definits i protegits per provocar un cert aïllament. Aquesta protecció consisteix en fortaleses, obstacles naturals presents a l’àrea geogràfica o en el fet de mantenir una distància de separació considerable respecte a la resta d’espai afectat per la guerra. Aquesta porció no és simplement una part del conjunt, sinó que representa un petit conjunt complet que, en si mateix, està en condicions de canviar el que succeeix en altres punts d’assentament de la guerra i per tant pot tenir conseqüències i efectes que poden influir-hi directament.

Així doncs, el context geogràfic determinat pels dos rius, el Segre —on Joan Brossa va estar destacat com a soldat— i l’Ebre —on hem desenvolupat la primera acció del nostre projecte—, compleix amb escreix les condicions per ser considerat teatre d’operacions rellevants en el context de la Guerra Civil espanyola. Quan trepitgem aquest terrenys i revisem els documents històrics que ens parlen de les circumstàncies en què es van desenvolupar les ofensives i contraofensives, així com el desplegament de mitjans humans i tècnics involucrats en el conflicte, ens adonem de la gran transcendència dels dos fronts en el desenvolupament final de la guerra.

Situazione forze rosse 18/10/1938: 28-30.000 huomini, 30 pezzi. Fons Monés de la guerra civil, http://cartotecadigital.icc.cat

Fotografia aèria del riu Ebre des de Ribarroja fins a Miravet i zones adjacents (Gandesa – Corbera)]. Fragment. 1938. Fons Monés de la guerra civil, http://cartotecadigital.icc.ca

Gràcies a l’assessorament històric de David Tormo, coordinador tècnic del Comebe, podem establir una certa cronologia dels fets d’armes en què probablement va haver d’intervenir el destacament de Joan Brossa. La 30a Divisió va formar part, des del 19 d’abril de 1938, del XI Cos d’Exèrcit, estava dirigida pel comandant Nicanor Felipe Martínez, i estava formada per les Brigades Mixtes núm. 131, 146 i 153.

C.T.V. Ufficio `I´ Situazione forze rosse della Catalogne, 2 Desembre de 1938.
Fons Monés de la guerra civil, http://cartotecadigital.icc.cat

La seva participació en la batalla del Segre va començar el 22 de maig, amb l’atac al cap de Pont de la Baronia al sud del cap de pont de Tremp, al sector comprés entre lo Peladet (actualment cota 1461) i el barranc de Badaüll, sense que aparentment aconseguissin complir els seus objectius. El mateix dia, aprofitant la foscor, algunes unitats van participar en una infiltració per la cara nord del Montsec, cap a l’ermita de Sant Salvador en direcció al riu Barcedana. Els assaltants van haver de retirar-se en veure’s sorpresos pels defensors, que eren de la 6a Bandera de Falange. Durant la jornada, unitats de la 30a Divisió participen en l’atac contra les cotes que envolten la Baronia.

  • El 23 de maig, participen en els atacs que des de Rúbies es fan contra la Baronia, i tampoc tenen èxit.
  • El 24 de maig tornen a provar de forçar el sector entre la cota de la lo Peladet i el barranc de Badaüll. No van aconseguir els seus objectius, però sembla que aquell dia els combats van ser èpics, i que van arribar a les filferrades enemigues.
  • El 25 s’assalta la cota 692 a la zona de la Baronia.
  • El 26 i 27 la divisió torna a atacar la zona de la Baronia. Segons algunes fonts els combats d’aquells dies van ser molt durs i sagnants, sense que els republicans, però, assolissin els seus objectius.

En certa manera, les vicissituds i el fracàs militar per part de la unitat de Brossa, més enllà de ser precedent i auguri del que seria després la desfeta de l’exèrcit de la República i la conseqüent pèrdua de llibertats, semblen conjurar-se amb el destí quan el fereixen greument, cosa que tal com més tard descriu, no només el salva sinó que li desperta una mena de intuïció creativa i interès pels móns de la realitat subconscient i de la poesia vital.

Amb la nostra acció recomposem a partir dels indicis mostrats en el seus textos un context històric i un territori geogràfic i emocional, per donar cobertura audiovisual a les seves pròpies paraules. Aquestes ens permeten desplegar creativament el nostre propi teatre d’operacions i ho fem sentint-nos animats i lliures per la vocació combativa i altament compromesa del poeta, tant en els diferents moments històrics que li van tocar viure, com en la seva projecció creativa cap al futur.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Teatre d’operacions (I)

16 oct.

Mapa de la 2a ofensiva de l’Ebre. Realitzat per la secció topogràfica de l’Artilleria legionària del C.T.V.
[Corpo Truppe Volontarie]. Fons Monés. Institut Cartogràfic de Catalunya.

El rodatge realitzat aquest cap de setmana als Espais de la Batalla de l’Ebre, concretament al Poble Vell de Corbera d’Ebre i a les trinxeres de Vilalba dels  Arcs, suposa l’inici d’un llarg trajecte que durarà cinc anys i que, malgrat tenir una ruta predefinida, desconeix les dreceres i es deixa sorprendre pels diversos paisatges i mitjans que possibiliten les derives creatives del projecte. Aquesta és un camí amb antecedents i sintonies que val la pena anomenar a tall de breu genealogia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan parlem de territori estem fent una referència espacial amb denses connotacions culturals. Habitualment es considera el territori com la zona d’actuació d’un grup. En aquest sentit, s’escau que un projecte artístic contemporani es plantegi l’encaix, el mapeig i l’actuació a l’entorn d’un territori concret. En el nostre cas, unim a la paraula “territori” la transitivitat implícita en el substantiu accions, la qual cosa defineix el nostre àmbit d’actuació.

Amb el flâneur baudelairià i sobretot a partir de les pràctiques de les segones avantguardes, s’inicien tot un seguit d’actituds creatives que no es resolen únicament en la producció inequívoca d’objectes artístics, sinó que es defineixen en la importància del procés i l’experiència del tempteig com a finalitat. Entre aquestes són significatives les pràctiques que plantegen el recorregut espacial -l’excursió- d’una manera paral·lela a la vida, com una opció existencial i política que genera experiència i, per tant, contingut i discurs. Així, els passejos creatius i les intervencions en el paisatge aniran poblant l’inventari de les pràctiques artístiques del segle XX.

Des dels comportaments lligats al land-art  i als site-specific, fins a les derivacions situacionistes, s’ha dut a terme un extens nombre d’inscripcions artístiques sobre el territori. Són també freqüents les aproximacions de l’art a disciplines com la geografia, la sociologia, l’urbanisme o el paisatgisme, que desenvolupen eines d’interpretació, mesura, prospecció i estudi dels territoris amb finalitats planificadores i que en mans dels artistes són reapropiades amb voluntat crítica per explorar políticament i poèticament un determinat espai geogràfic.

Les runes esdevenen escultures amb memòria

Però és quan el territori esdevé un espai indefectiblement esculpit per les ferides de la història, que les sutures esdevenen presents d’una manera reconeixible. Aquest és el cas de l’escenari de la nostra primera acció, on la memòria de la batalla més acarnissada i sagnant de la Guerra Civil genera un intens silenci en el paisatge feréstec que és impossible defugir. Les paraules d’un Joan Brossa, soldat i incipient escriptor en aquell moment, ens parlen amb força vital, com les pedres, les runes i la terra excavada.

En aquest moment, en trepitjar el terreny del drama, s’activen els dispositius de la memòria -la viscuda, la narrada i la documentada- i inevitablement sorgeixen alhora la necessitat de respecte i implicació conscient amb els materials creatius que tenim entre mans, així com el compromís irrenunciable d’un exercici creatiu exigent i alhora arriscat.

Joan Brossa i la guerra civil espanyola

11 oct.

La nostra primera acció parteix dels inicis literaris de Joan Brossa. És curiós que aquests es produïssin en el front, en plena guerra civil espanyola, i en castellà.  El seu primer text, “Infiltración”, fou publicat al Butlletí de la 30 Divisió i, com ell mateix explicà a Lluís Permanyer (records Brossa x Brossa. Barcelona: Edicions la Campana, 1999, p. 52-53):

Primer text escrit de Joan Brossa

En tornar al campament, se’m va ocórrer de redactar un text senzill i realista en què descrivia els fets viscuts, sense cap pretensió literària, com si escrivís una carta a un amic; em va sortir a raig i no vaig haver de corregir res. En acabar ho vaig ensenyar al comissari. Li va agradar molt i ho va mostrar al capità. Aquest va decidir l’endemà formar el Batalló i llegir-lo en públic; després va ser publicat al butlletí mensual de la 30 Divisió. Aquest va ser el meu primer text escrit.

Tot i que Brossa estigué en el front de Lleida, al Montsec, realitzarem aquesta acció al poble vell de Corbera d’Ebre i a les trinxeres de Vilalba dels Arcs perquè són espais museïtzats pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre i perquè Brossa col·laborà l’any 1988 en el projecte «L’abecedari de la llibertat» amb un poema corpori, una gran bota que representa l’opressió, la violència i el genocidi portat a terme per l’exèrcit dels nacionals. El lema del poema és “Contra l’oblit, som!”, una contrarèplica de tots els monuments commemoratius de la victòria franquista.

Abecedari de la Llibertat. Poble vell de Corbera d’Ebre. Poema de Brossa.

L’any 1950 Brossa recuperà els records viscuts a la batalla del Segre i, especialment, els fets relacionats amb la ferida que li produí una cataracta traumàtica  a l’ull esquerre. El llibre que en resultà es titula 30 Divisió i conté quatre poemes en els quals explica una ofensiva, un combat, el fet que gairebé li costà la vida (“La batalla del Segre o la segona naixença”) i la visió des de segona línia. Els versos són molt descriptius i ens van introduint poc a poc als esdeveniments viscuts. De vegades, com ara “A segona línia”, el poema és un travelling objectiu. Els consells del poeta Cabral de Melo als joves de Dau al Set s’hi fan ressò. Com digué Brossa anys més tard: aquests poemes no es basen en la complexitat del llenguatge sinó en la simplicitat i en determinat enquadrament de l’entorn. La imaginació se simplifica per tal d’obtenir una major intensitat. 

Benvinguts al nostre bloc!

11 oct.

Dintre del procés de transformació que la Fundació Joan Brossa està experimentant en els darrers mesos, volem presentar-vos aquesta iniciativa pionera i única en el nostre país. Una iniciativa que parteix d’una mirada creativa polièdrica, en construcció permanent, que rellegeix i actualitza el missatge brossià en el nostre dia a dia i que tindrà una durada de cinc anys. Al final d’aquest periple haurem aconseguit construir un mapa geogràfic, vital i personal del nostre poeta i, a la vegada, redibuixar el territori brossià a partir de les nostres intervencions.

En aquest bloc trobareu una part de continguts fixos on podreu consultar tota la informació referida al projecte (presentació, accions en curs i contacte) i una part dinàmica on introduirem les entrades, a mode de bitàcola. D’altra banda, a partir de l’aplicació Google Maps que teniu a la dreta, podreu visualitzar tots els espais que han estat intervinguts per la nostra presència a partir de diferents fars que així ens ho indicaran.

A mesura que el projecte vagi evolucionant, anirem actualitzant el bloc amb textos brossians inèdits o simbòlics escollits per a algunes accions, fotografies dels assajos i de les visites realitzats als diferents indrets, enllaços sobre esdeveniments o figures en les quals ens hem inspirat durant la concepció d’alguna acció i, sobretot, resultats gràfics i visuals de cadascuna de les nostres intervencions.

Hi podreu deixar tots els vostres comentaris, reflexions i opinions ja que aquest és un bloc interactiu on la vostra participació és fonamental. A més a més, us animem a seguir la pàgina de Facebook de la Fundació Joan Brossa on també potenciarem la iniciativa des d’un vessant interactiu i dinàmic.

Ja estem preparant les dues primeres accions del projecte: aquest proper dissabte visitem els espais de la Batalla de l’Ebre i el següent anem a Sant Adrià del Besòs. Estigueu ben atents perquè en els propers dies us en parlarem. Esperem que la proposta us resulti interessant i us convidem a acompanyar-nos en aquest llarg viatge que segur que us sorprendrà!

%d bloggers like this: